Paranoies de la Ipon

Aquest estiu m’he llegit molts llibres, d’entre els quals els que em vau recomanar, Ara donaré l’opinió:

Camps de maduixes à Jordi Sierra i Fabra

És un llibre molt bo, em va fer mantenir la tensió des del principi fins al final. A més, el tema de les drogues és un tema d’actualitat i que afecta a molts joves. És un llibre refrescant

Déjame que te cuente… à Jeorge Bucay

Són diversos contes de reflexió. Alguns m’han agradat moltíssim, d’altres no tant. Alguns dels contes no li he trobat la moralitat, però encara que no la sapiga trobar, cada conte, té màgia.

Diari d’un skin à Antonio Salas

El cert, és que aquest llibre se’m ha fet una mica pesat. Potser perquè és més un llibre d’informació, que no pas de lectura. Però té coses molt interessants, P.ex: et fa veure com és i com viu la gent extremista com els skins.

LLIBRES RECOMANATS PER A VOSALTRES

L’ombra del vent à Carlos Ruiz Zafón (Recomenat per Vega)

Excel·lent, extraodinàri, meravellós, impressionant!!!!. És un llibre boníssssim!. M’ha encantat. Mai havia llegit un llibre tant bo!. És un llibre una mica groixut, però no es fa gens ni mica pesat. Us el recomano de debó. Vaig decidir comprar-me aquest llibre pequè la iuki també n’havia parlat molt bé d’aquest llibre, i a part havia sentit molt bona crítica. En fi que es un llibre que val la pena comprar-lo.

Almenys jo, em vaig posar dins la pell de cada personatge. Al final, vaig arribar a apreciar els personatges…

Pura vida à José María Mendiluce ( Recomenat per Justine)

L’estic començant a llegir. Sembla interssant. No puc opinar gaire perquè vaig per la tercera pàgina. Però sembla que promet

Quan acabi aquest llegiré La pell fredaà Albert Sanchez Piñol. ( Recomenat per Marcus). D’aquest llibre també he sentit molt bona crítica.

[@more@]

Tweet

Pels que us agradin els mamífers i les aus, el Parc Animal de sobrestany reuneix tots els vostres requisits. Molts dels animals estan en llibertat.

Quan compres l’entrada, et donen una bossa amb pinso per a que els hi donis de menjar.

Hi ha 2 recorreguts: Un amb cotxe i l’altre a peu. I tots dos, son molt macos. Aquest parc té: cabres, cèrbols, ases, astrussos, caballs, ànecs, senglars, mussols, falcons i molts altres animals.

Els animals que estàn en llibertat, quan et veuen passar amb el cotxe, quasi s’hi llençen damunt. I quan els hi dons la teca et deixen la mà ben babejada.

A cada grup d’animals hi ha el mascle de la tribu… i pobre de qui es posi dabant seu o intenti menjar el que li han tirat…

El millor de tots és l’ase, en tot el parc només n’hi ha 2, però aquests ja et donen molta feina…

Aquest estiu hi he anat, i trobo que els ases son els més enganxosos de tot. El primer, va treure tímidament el morro per la finestra del cotxe, i al cap d’uns segons al veure que no reaccionava, va entrar descaradament tot el seu cap. I seguidament l’ase que faltava també va treure el cap per l’altre finestra. Jo estava al mig sense saber que fer.

En fi, es un parc molt interessant. Està situat a porp de l’Escala

http://personal2.iddeo.es/parcanimal/ aquesta es la seva web

[@more@]

Tweet

Heu vist mai, aquell anunci de teletienda, en que anuncien un matalàs d’aquests inflables??.

L’altre dia ens en vam comprar un. Perquè a l’estiu, a la meva habitació no s’hi pot dormir. És massa calorosa, i cada estiu estic portant el matalàs del llit al menjador, i del menjador al llit… Se que és molt cutre, però em sembla que si em quedés dormint a la meva habitació em pillaria algo. La meva habitació és una brasa!, Almenys al menjador s’hi dorm bé

Vam decidir comprar-ne un, per estalviar-nos de traslladar cada dia el matalàs d’una banda a l’altra. Mireu és aquest:

Per inflar-lo cap problema, amb 3 minuts ja està. Però per desinflar-lo… t’hi has de posar a sobre perque sinó, no es desinfla ni a la de 3.

Aquesta nit l’he estrenat, l’únic problema que hi veig, és quan em moc per sobre del llit, perquè bota com una mala cosa.

M’imagino l’escena, de dues persones assegudes sobre el matalàs, un a cada punta. Si un dels dos, s’aixeca i fa un salitró sobre el matalàs, l’altre de retruc també bota. Però si s’hi tira, l’altre vola pels aires!.

Ja us convidaré algun dia a casa perquè el pogueu probar :p

Un petó.

Em despedeixo amb una foto, del desinflatge del matalàs (vaig vestida per anar al gimnàs)

[@more@]

Tweet

Ostres quin mal fan les enganxades de dits a les portes! :(.

Avui sortint del W.C, he anat a tancar la porta i….NYECC!.. He posat el dit al mig de la porta i ha passat el que ja us imagineu. UIXXX quin mal!

Cada cop el veig més inflamat, però per sort el puc moure. Demà potser m’axiecaré amb l’ungla morada, qui sap?.

Amb els dits mai he tingut sort. De ben petita, em vaig enganxar el dit gros al cotxe. Anys més tard, estavem jugant amb l’espali en un cementiri, i una amiga movia una creu que estava mig trencada. Aquell ferro pesant, em va caure sobre el meu dit petit. També al cole, a 6è de Primària em vaig caure jugant a volley i se’m va torçar el dit gros. I avui, després de 5 anys m’ha tornat a passar…

S’ha de dir que amb els dits no tinc sort… però puc estar contenta de que mai m’hagin enguixat la cama o el braç.

[@more@]

Tweet

Divendres passat vaig anar a Girona. No va fer gaire bon dia. Durant el matí i migdia el temps, més o menys es va mantenir fosc, però a la tarda va caure un xàfec impresionant.

No portàvem paraigues i vam acabar xops de cap a peus.

Vaig fer una foto des del pont aquell vermell, on pocs segons després és va posar a ploure.

Hi ha gent que la pluja la deprimeix i n’hi ha d’altra que l’alegra.

A mi m’inspira veure caure les gotes des del cotxe, em relaxa, em fa sentir viva. I el so que fan quan impacten contra el metall encara més.

El que trenca l’encant d’aquest moment tant màgic és el soroll del motor o la ràdio.

De tornada vaig fer dos fotos. aquí les teniu.

L’ endemà va haver-hi aquella pedregada tant forta i molts riuats, que van deixar Girona potes amunt. Ens vam escapar d’una bona.

[@more@]

Tweet

Cada dilluns, Torroella s’omple de paradetes per tots els carrers. És dia del mercat. Hi pots trobar de tot: xancletes, pantalons, paradetes de tatuatges de henna i trenes de fil, arracades, xindries (com diuen alguns de girona), molt i molt menjar… en fi de tot. I el cert, és que fa goig de mirar! El dilluns passat em vaig fer una trena, amb un picarol lligat a l’extrem XD. Encara no he deixat de ser una nena petita.jeje. Però sempre m’han fet gràcia aquestes coses.

El mercat només dura el matí, però sempre està ple, i de catalans n’hi ha ben pocs!. tots son anglesos, francesos, alemanys etc

[@more@]

Tweet

Avui mentre anava cap al ciber, un cotxe s’ha aturat al meu costat, quan he passat per darrera, m’he fixat que el cotxe tenia enganxat el ruc català i el toro… M’he quedat ben sorpresa. Mai ho havia vist això.

He arribat a 2 conclusions:.

1. el noi és bastant neutre i per això posa els dos.

2. La seva dona (nose si en té pq anava sol, però pot ser una opció) vulgui el ruc i ell el toro i kadaskú se l’hagi posat a la seva banda.

En fi. que per veure aquestes dues enganxines juntes, m’he estat menjant l’olla una bona estona. Intentant esbrinar, el perquè d’aquestes enganxines juntes.

[@more@]

Tweet

Ahir vam quedar amb uns amics dels meus pares, per anar a estirar una mica les cames… Quina patejada!!.

Vam anar a Sant Pere de Rodes, per visitar un monestir, que per cert era molt maco. La boira, a més, hi donava un toc especial. Teniem una guía que ens anava explicant tots els secrets d’aquest monestir. Una de les moltes coses sorprenents que ens va explicar, va ser que els capellans només es dutxaven 1 cop a l’any :$… (Quin fàstic). Es veu que dutxar-se dos cops a l’any ja era de privilegiat. Deurien fer un tufi

Després d’aquella visita, vam agafar el cotxe fins a el Port de la Selva per anar a dinar. Vaig menjar una paella deliciosa. Després de la sobretaula, cap a les 17:30 vam tornar a agafar el cotxe i cap a Cadaqués!.

Mai havia estat a Cadaqués, i el cert és que em va agrada molt. Cadaqués conserva tot el seu encant. L’únic problema que veig, és el terra, que quan deu ploure allà fas cada relliscada.

A les 21:40 arribavem a Torroella molt cançats pero contents d’haver fet aquella sortida. (si no hagués fet mal dia, en comptes de fer aquesta excursió, haguessim anat a Aqua Brava. que allà ens ho passem millor els joves :p)

[@more@]

Tweet

Ha costat, però perfi he aconseguit posar-me en un ordinador d’aquest ciber cafè!.

A Torroella només hi ha un ciber, i aquest sols té dos ordinadors!. Desde dimecres que estic intentant entrar-hi, però sempre estàn tots ocupats. Així doncs, que avui al matí no me pogut resistir, me llevat a les 7, he esmorzat tranquil·lament, i després directament cap aquí.

Encara no havien obert, però m’he esperat 20 minuts asseguda a les escales d’un portal ( he tingut temps, per convertir-me en un glaçonet de gel) i quan he vist que obrien portes, ràpidament he entrat i m’he posat a l’ordinador. A partir d’ara ja ho se… si vull internet, toca aixecar-se d’hora.

Dilluns potser, treure altre cop el cap per aquí.

Per cert!, a qui li agradi Skatalà, actuen dissabte a Pals (de nit)

[@more@]

Tweet

Per fi ja s’acosta el gran dia. Demà a les 8 del matí, agafo maletes i m’en vaig de vacances a Torroella de Montgrí (Girona).

És un poble molt tranquil, amb gent molt agradable i el més important, és que s’hi pot respirar bé. Necessito canvi d’aires com més aviat millor. La ciutat ja m’agobia. Massa soroll, massa fum, massa estrès…Tot això un poble no ho té.

Per a qui li agradi caminar i fer petites visites, el castell de Torroella de Montgrí és un bon exemple. Quan arribes adalt te unes vistes molt maques.

Des d’allà intentaré escriure algun dia.

[@more@]

Tweet