Paranoies de la Ipon

Divendres passat vaig anar a Girona. No va fer gaire bon dia. Durant el matí i migdia el temps, més o menys es va mantenir fosc, però a la tarda va caure un xàfec impresionant.

No portàvem paraigues i vam acabar xops de cap a peus.

Vaig fer una foto des del pont aquell vermell, on pocs segons després és va posar a ploure.

Hi ha gent que la pluja la deprimeix i n’hi ha d’altra que l’alegra.

A mi m’inspira veure caure les gotes des del cotxe, em relaxa, em fa sentir viva. I el so que fan quan impacten contra el metall encara més.

El que trenca l’encant d’aquest moment tant màgic és el soroll del motor o la ràdio.

De tornada vaig fer dos fotos. aquí les teniu.

L’ endemà va haver-hi aquella pedregada tant forta i molts riuats, que van deixar Girona potes amunt. Ens vam escapar d’una bona.

[@more@]

Tweet

This entry was posted on Dijous, agost 25th, 2005 at 9:38 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.