Paranoies de la Ipon

[@more@]

Tweet

Per la gent que es pensa que Cupido s’ha oblidat d’ells i que els hi ha llençat un mal d’ull perquè es quedin perpètuament solters , que sàpiguen que en algun racó del món hi ha una persona que l’està esperant. Només falta paciència i saber triar.

Us deixo amb una cançó dels Pets

LA SOLUCIÓ

El primer anava encès i tu et feies l’estreta,

el segon al cap d’un mes ja es volia casar,

el tercer et va fer el salt amb una amiga teva

i el següent et treia els quartos per fotre-se’ls pel nas.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes,

però al bar on sempre menges,

quan et poso els coberts et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys,

mira’m i escolta:

la solució sóc jo.

El sisè era un encant sense cap defecte,

segur que la seva dona opinava igual;

el darrer era banquer carregat de peles,

el que passa és que només volia sexe anal.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes

però al bar on sempre menges,

quan et porto el cafè, et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys;

mira’m i escolta:

Sota aquest davantal

hi ha un home bo i covard

que et donaria tant,

però tampoc sóc perfecte

i cada dia en veure’t

sé que mai tindré prou valor per dir-te amb un somriure

Que tinc la solució…

I quan sembla que ho tens tot perdut…..PLOF! Se’t apareix l’amor de la vida. Així que… no s’ha de perdre mai l’esperança

[@more@]

Tweet

Això si que és innovació!

Mai havia vist una cosa semblant a aquesta. Aparentment si està submergida en un líquid "no transparent" sembla una canya, però quan la treus del got apareix una cullera. Pot semblar una frikiada però em va fer gràcia que em donessin aquesta canya-cullera, un dia prenent-me un granissat.

La cullera no em pregunteu quina utilitat pot tenir, perquè prendre’s el granissat amb una cullera…. que voleu que us digui, és una mica incòmode.

Aquí us poso unes fotos perquè la pugueu veure

[@more@]

Tweet

Aquesta cançó em porta tants records… Cada cop que l’escolto sento que se’m posa la pell de gallina. La lletra, el ritime , la tonada… fan d’aquesta cançó que sigui especial J

A veces llega un momento en que

te haces viejo de repente

sin arrugas en la frente,

pero con ganas de morir.

Paseando por las calles,

todo tiene igual color,

siento que algo echo en falta

no sé si será el amor.

Me despierto por las noches,

entre una gran confusión.

Esta gran melancolía

está acabando conmigo,

siento que me vuelvo loco

y me sumerjo en el alcohol.

Las estrellas por la noche

han perdido su esplendor.

He buscado en los desiertos

de la tierra del dolor,

y no he hallado mas respuesta,

que espejismos de ilusión.

He hablado con las montañas

de la desesperación

y su respuesta era sólo

el eco sordo de mi voz.

[@more@]

Tweet

L’altre dia per la nit, sortint d’una festa vam anar cap a un parc. Uns es van posar a beure, altres a xerrar i nosaltres a jugar cartes. Al cap d’una estona, s’apropa una noia Colombiana amb bicicleta…

Ella: Que estáis haciendo?

Nosaltres: Jugando a cartas

Ella: Y que hacéis en MI parque?

Nosaltres: ……(silenci)….. (Cadascú es pensa que no ha sentit bé la frase)

Ella: de que barrio sois?

Nosaltres: de…. De distintos

Ella: Y no hay parques en vuestros barrios?

……………………………SENSE COMENTARIS…………………

[@more@]

Tweet

100!! Hem arribat als 100 articles!!!! Per fi . Això s’ha de celebrar i m’agradaria fer un recordatori dels blogs que m’han acompanyat durant tot aquest temps

Dolços somnis : Abans d’iniciar-me en el món dels blogs sempre la llegia. M’encantava i m’encanta llegir les històries que explica de casa la iaia i el dia dia al teatre. En fi, es pot dir que gràcies a ella vaig obrir el meu blog.

InCandescent…: Què dir d’ella?? Quasi la més veterana del blog !. Aix… que ja fa un any i pico que ens coneixem i que quan vaig obrir el blog ja va treure el cap per saludar. “A veure si algun dia ens tornem a veure per anar a algun concert de Gossos ”

Blogbuster: També dels veterans. Que sinó recordo malament ens vam conèixer per vilaweb.

Notes de Silenci: Una noia muntanyenca, amb ganes de pujar el pic mes alt de tots i anar de festa.. i que se’n ha fet de les històries de les tasses te?

Un Salt al món: Un altre veterà del blog. Ja fa un any que ens coneixem i els seus posts no em deixen de sorprendre, entre viatges a Senegal, la Nit, i les seves recomanacions de llibres i pel·lícules, sempre té històries entretingues per explicar

‘¬¬: actualitza molt de tant en tant, per molt que el presioni perquè actualitzi, passa de mi xD. Fa posts rars però entretinguts. Amb tants ordinadors que té a casa, ja podria actualitzar més sovint :p

Dirai d’un ocapi: Va marxar i espero que algun dia tard o d’hora es torni a incorporar al món blocaire. Per cert. És un blog molt animal.

Menxu blog: Vols riure una bona estona i passar’t-ho bé? Aquest és el lloc ideal!

Garf4: Peixeres Online, Ipods per mesurar si vas “piripi”, rellotges amb leds, totes les rareses del món les coneixereu si hi entreu. Aficionat a l’astronomia i el jui-jitsu

Diari d’un Rodríguez: Tan si neva com si plou, cada dia penja el seu article, no hi ha res que el deturi. Algun dubte sobre el Braça? Aquí teniu l’enciclopèdia Adagio que us resoldrà tots els dubtes . I de pas podeu passar per la seva botiga de pollastres, encarregar el pollastre des de la cabina de davant la botiga i anar-lo a buscar al moment.

Somnis blog: Dolç com la canya de sucre. Actualitza molt de tant en tant i no fa gaire que ha entrat al món dels blogs. Això si, un dibuixant molt bo, pròximament tindrem els seus treballs aquí. Que sàpigues que…t’estimooo

JL: Un ser que actualitza el blog un cop a l’any, i que es qüestiona si les de 20 estan més bones que les de 33 XD. I algun dia podria ser generós i posar-nos alguna de les seves cançons tocades amb la seva guitarra

El blog d’en DooMMasteR: Aquí tenim un bon fotògraf que fa fotos als wàters dels bars de Bcn, als mobles nous comprats a Ikea, als correfocs etc. I per descomptat! és un amant de tots els trens,

hyDe: Aquí el tenim, el que no volia marxar de Formentera perquè s’hi trobava massa bé , i això de tornar a treballar no li feia massa el pes. Un blog amb fotos que et fan relaxar els ulls, deumeu quines postes i quins paisatges.

Strawberry Fields: Al dia nosé pas quants articles arriba a penjar . Però us puc ven assegurar que ric molt amb els seus posts

So de pau: Fa poc que acaba d’iniciar-se en el món dels blogs, i m’agrada com escriu, li agrada el cinema en versió original i ens explica les seves anècdotes d’hospital.

A Cops amb la vida: Fa res que l’he descobert, i sembla que promet. L’Alepsi i els seus posts surrealistes son els que més enganxen

[@more@]

Tweet

L’Agost ja fa 4 dies que ens ha dit adéu, i el setembre ja està aquí per donar la benvinguda a la rutina diària.

Els paperets de les botigues “tancat per vacances” aniran desapareixent i es començarà a veure un petit indici de gent estressada que fa tard per arribar a la feina, gent amb la carpeta sota el braç, la fruita tan bona de l’estiu començarà a desaparèixer, (l’estimada síndria i l’estimat meló ens diran Adéu) i donaran pas a les mandarines, plàtans, peres, pomes….. vaja aquella fruita tan avorrida d’hivern. Els “guiris” començaran a desaparèixer de tots els llocs on anem…

TORNA LA RUTINA GENT!

De mentre, jo aprofito aquests últims dies de vacances per anar a menjar geladets, granizats, anar a la piscina, que d’aquí res, la bona vida desapareixerà.

Bona entrada de Setembre a tots els blocaires!

[@more@]

Tweet

Els esclaus sense amo són lliures. Els amos sense esclaus no són res.

Pandora al Congo – Albert Sánchez Piñol

[@more@]

Tweet

Ahir vaig anar al gimnàs, feia temps que no hi anava o em feia mandra, o treballava o havia quedat amb amics, sempre hi havia una excusa per no anar-hi. Però ahir finalment em vaig armar de valor i hi vaig anar.

1r entrebanc: Quan vaig arribar al gimnàs, vaig passar la meva estimada targeta per la màquina, i ves per on que no em deixava passar. Al cap dels 5 intents vaig decidir anar a recepció a preguntar.

Li vaig explicar el que em passava a una noia bastant impertinent. Ho va solucionar tot dient-me que quan sortís ja m’ho arreglarien.

2n entrebanc: Com que anava justa de temps, només vaig fer piscina. Baixo als vestidors i buscant taquilla per taquilla no en trobava cap que tingués clau! Totes estaven amb cadenat (com que ho estan modernitzant tot). Una noia que estava apunt de marxar tenia una taquilla de clau, vaig aprofitat l’ocasió per apoderar-me d’aquella única i exclusiva taquilla.

Quan ja anava amb el barnús, casc i banyador, vaig anar directe a la piscina, però com que estan d’obres, l’accés habitual de la piscina estava tancat.

3r entrebanc: Així doncs, que vaig haver d’anar a buscar l’altre accés, que a saber on parava. Em vaig passejar per tot el gimnàs, fins que al final vaig haver de preguntar a un entrenador.

Un cop a la piscina.

4t entrebanc: Arribo a les dutxes, premo el botó i veig que l’aigua calenta triga molt en sortir, vaig a la dutxa del costat i igual. Se que a l’estiu el que més ve de gust es fer-se una dutxa amb aigua freda. Però és que aquella aigua no era ni freda! Era c-o-n-g-e-l-a-d-a!. Em giro un moment, i veig un cartell de color groc on diu que estan canviant els tubs de nose què i que en tres setmanes pot ser que l’aigua calenta vagi malament. Quan vaig llegir això se’m va caure la goteta… ¬¬”.

Vaig respirar profundament i… cap dins. Les idees se’m van congelar a l’instant.

Després d’aquesta dutxa tan mai ven dit: Tan refrescant, vaig anar cap a la piscina.

5è entrebanc: em trec les xancles, baixo els graons, miro l’aigua….. i la meva ment em diu : aquesta aigua està tèrbola! Si senyors, ahir l’aigua estava una mica fastigosa, altres cops veia el final de la piscina, ahir no…

6è entrebanc: Arribo a les dutxes i l’aigua com no, estava freda també. Però aquí les canonades feien un sorollet molt agut. D’aquells que se’t incrusten en el cervell. Quan algú encenia la dutxa:….piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip. Imagineu-vos això multiplicat per 9 persones que s’estaven dutxant….ufff

Sortint del gimnàs, vaig passar per recepció, van teclejar alguna cosa a l’ordinador i tot solucionat.

Espero que el pròxim dia sigui mes calmat. Si mes no ja sabré cap on es va a la piscina sense haver de fer un “passe amb barnús” per totes les instal·lacions

[@more@]

Tweet

Parla si tens paraules més precioses que el silenci o guarda silenci.

[@more@]

Tweet