Paranoies de la Ipon
buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
18 gen. 2007

Club Súper 3 a la deriva

Author: Ipon | Filed under: General

Trobo a faltar el Club Super 3 d’abans, els d’ara no m’agraden massa, per no dir gens.

Sempre m’han agradat les coses tradicionals i en aquests últims temps el Club Super 3 ha fet un gran canvi .Trobava més refrescant, entretingut i lúdic l’etapa en que hi havia el Petri, la Noti i la Nets.

Us en recordeu d’ells?. Que en fa de temps…Snif Snif.

Petri i els seus petri faxos i la seva cantarella de sempre (papir paper peiper).  El seu vestit groc i negre amb el casc i les ulleres fosques.

Noti Press: La reportera del programa, que vestia de vermell i negre i que es passava la vida fent fotos.

Nets: La que llegia les cartes dels súpers, amb els seus cabells blancs o platejats i vestia de color lila (si no recordo malament).

Tomàtic: Un tomàquet amb un telèfon incorporat al cap, que tenia un contestador per a tots els súpers que volien veure imatges i que també punxava al top ten (aquest últim va ser més posterior).

Magazero: El virus del programa que es volia carregar tot el Club. Però la súper mà sempre el derrotava.

Top, Flaix i Buf: Aquells mini ninotets que els encantava destruir els Megatxis.

El més dormilega era el groc en Buf. L’ intel·lectual el blau, alies en Top. L’enèrgic el de color vermell, en Flaix.

Ruïnosa: L’altra dolenta del Club: que també els volia fer desaparèixer a tots. Recordo que una de les paraules que utilitzava molt era “petits energúmens” 

– Recordant tots aquests mítics personatges, no us ve al cap una certa nostàlgia?.

– Pels més nostàlgics, crec que haurien de canviar el nom del super 3. Per a mi això ja no es el club super 3

– El nou club no s’ha carregat només els personatges i el logo, si no que també ha fet desaparèixer la coral que sempre cantava a totes les festes dels súpers. Ara els cantants, son ells mateixos….

– El magazero i la Ruïnosa si que eren dolents!. Ara, el Sr. Pla és el que fa de dolent, però el veig massa bo per ser el dolent.

– Els personatges d’ara veig que sobreactuen massa.

– I el disseny d’ara?,,,  que estan sempre en una casa… per favor. Als nens els hi crida més l’atenció que sigui un fons amb molts colors  que es vagin movent que no pas una casa normal i corrent.

I finalment… el narrador. Que li posin més salsa!!! Que ho diu tot amb una desgana… 

VULL EL CLUB SUPER 3 D’ABANS!!!

[@more@]



16 des. 2006

Colla de Marranos

Author: Ipon | Filed under: General

Avui, després de tant de temps he anat al gimnàs (per sort, tenia ben localitzada la targeta, i no he hagut de demanar-ne una de nova :p).La veritat és que només hi anava per una estona, ja que després havia d’anar cap a classe. Tenia el temps comptat: 30 minuts de bicicleta, i 30 minuts de piscina, i 30 més per dutxar-me i vestir-me.

Quan he baixat al vestuari, no hi havia cap taquilla amb clau, (amb el temps que feia que no venia ho havien canviat tot xD). He tingut que tornar a pujar a secretaria perquè em donessin un cadenat. Per mi que deu ser d’or perquè m’han fet una bona clavada.

Un cop aconseguit el cadenat he tornat a baixar al vestuari i m’he estat estudiant la taquilla una bona estona no fos cas, que quan hagués tancat la taquilla i posat els números del cadenat no la pogués tornar a obrir… Jejee i ja m’imagino pujant a recepció en pilototes demanat que m’obrin la taquilla 104 Xd. 

– Miri escolti…és que jo… de fet…. emmm….venia per….és que.. ja m’entén no? 

De fet feia aquest post per parlar de la gent, de la gent “guarra” que no es treu les tiretes abans d’entrar a la piscina. Sí sí, quin fàstic em fa entrar a la piscina i posar el peu i notar una cosa toveta que s’enganxa al taló…Argh. Fa temps, la meva estimada amiga Leire, es va posar les ulleres de piscina, i al posar el cap dins l’aigua, allò semblava un cap de batalla, tot ple de tiretes.

Realment la gent o és mooooooolt molt despistada, o no s’arriben a treure’s la tireta (ja que si no se la poden treure, tampoc se la poden posar) o directament és que tots son una colla de MARRANOS. 

BON CAP DE SETMANA

cadenat

[@more@]



29 nov. 2006

Ofertes…

Author: Ipon | Filed under: General
Torno a la normalitat o això sembla, aquestes últimes setmanes he estat bastant desconnectada del món d’internet.
Mon pare va acceptar una oferta que els hi feia una empresa de telefonia que ara no penso mencionar el nom. tot semblava molt maco això de poder veure canals nous (per culpa d’això la tele li van agafar atacs epilèptics i es quedava encallada) , internet mes ràpid (mentida)…etc. Cada dia que em connectava havia d’estar movent aquell aparell que m’havien posat perquè agafés línia i no ho aconseguia. Allò era tot un repte per a mi, em posava a prova el nerviosisme.
El primer dia aguantava mitja hora connectada fins que me’n fartava i apagava l’ordinador, vaig anar restant minuts fins que al final vaig decidir no connectar-me fins que no s’arreglés el problema.A baix de tot de la pantalla de l’ordinador hi havia un simbolet que anava canviant de color segons la cobertura que hi havia. Era com un semàfor
Verd: 100%
– Groc: Nivel pobre
Vermell: Nivel insuficiente o nivel muy pobre (depèn del dia anava canviant de frase, almenys era original).
No cal dir però, que quasi tots els dies estava (pobre o molt pobre), qual cosa que vol dir que a la mínima que navegava per internet se’m penjava.
 El msn se’m penjava cada dos per tres,  en una nit em podia connectar i desconnectar perfectament 15 cops. No cal dir que la idea de penjar un post era del tot inimaginable….a qualsevol lloc que entrava em donava error.
Per sort al cap de molts dies d’insistir ens ho han arreglat, i ja no tenim aquesta oferta.

[@more@]



31 oct. 2006

Emprenyada, contrariada i impotent

Author: Ipon | Filed under: General

Ho tenia tot preparat! Estava contenta, ansiosa, amb ganes d’escapar-me de casa tota una nit sencera i part del mati per anar a Piera i celebrar la castanyada amb els meus amics. Ho teníem tot planejat!. El Ferrocarril sortiria a les 20:06 de pl. Espanya i arribaríem allà a les 21:00. A Piera celebraríem la castanyada com cada any, envoltats de bona música, castanyes, croissants de xocolata gegants i bon ambient. Tenia ganes de retrobar-me amb aquella gent que vam conèixer l’any passat, i de ballar, saltar i fer el boig…..però tot se n’ha anat aigüera avall.

Dissabte passat, quan vaig anar a treballar, em vaig veure apuntada en el “planing”, que dimecres dia 1 em tocava treballar, no m’ho podia creure! Que feia jo apuntada el dia 1 si ja havia parlat amb la jefa que només li treballaria els caps de setmana perquè entre setmana estudiava? sad.png. Em podria haver dit amb antelació que els dies festius també els treballaria….. Així doncs que l’escapada que volia fer a Piera me l’hauré de pintar a l’oli.

Per acabar-ho d’adobar, avui m’han trucat del lloc on em vaig fer fa uns dies una analítica de sang i m’han dit que hi he de tornar perquè els hi falta sang! Podrien haver-ho calculat més bé el cop anterior, no?…L’altre cop em van treure sang amb un “senyora xeringa”. Ara, el dijous he de tornar-hi perquè em tornin a treure sang…

Bona castanyada a tots

[@more@]

2 oct. 2006

La solució

Author: Ipon | Filed under: General

Per la gent que es pensa que Cupido s’ha oblidat d’ells i que els hi ha llençat un mal d’ull perquè es quedin perpètuament solters , que sàpiguen que en algun racó del món hi ha una persona que l’està esperant. Només falta paciència i saber triar.

Us deixo amb una cançó dels Pets

LA SOLUCIÓ

El primer anava encès i tu et feies l’estreta,

el segon al cap d’un mes ja es volia casar,

el tercer et va fer el salt amb una amiga teva

i el següent et treia els quartos per fotre-se’ls pel nas.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes,

però al bar on sempre menges,

quan et poso els coberts et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys,

mira’m i escolta:

la solució sóc jo.

El sisè era un encant sense cap defecte,

segur que la seva dona opinava igual;

el darrer era banquer carregat de peles,

el que passa és que només volia sexe anal.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes

però al bar on sempre menges,

quan et porto el cafè, et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys;

mira’m i escolta:

Sota aquest davantal

hi ha un home bo i covard

que et donaria tant,

però tampoc sóc perfecte

i cada dia en veure’t

sé que mai tindré prou valor per dir-te amb un somriure

Que tinc la solució…

I quan sembla que ho tens tot perdut…..PLOF! Se’t apareix l’amor de la vida. Així que… no s’ha de perdre mai l’esperança

[@more@]

25 set. 2006

Innovació!!

Author: Ipon | Filed under: General

Això si que és innovació!

Mai havia vist una cosa semblant a aquesta. Aparentment si està submergida en un líquid "no transparent" sembla una canya, però quan la treus del got apareix una cullera. Pot semblar una frikiada però em va fer gràcia que em donessin aquesta canya-cullera, un dia prenent-me un granissat.

La cullera no em pregunteu quina utilitat pot tenir, perquè prendre’s el granissat amb una cullera…. que voleu que us digui, és una mica incòmode.

Aquí us poso unes fotos perquè la pugueu veure

canya

[@more@]

21 set. 2006

Celtas Cortos – La senda del tiempo

Author: Ipon | Filed under: General

Aquesta cançó em porta tants records… Cada cop que l’escolto sento que se’m posa la pell de gallina. La lletra, el ritime , la tonada… fan d’aquesta cançó que sigui especial J

A veces llega un momento en que

te haces viejo de repente

sin arrugas en la frente,

pero con ganas de morir.

Paseando por las calles,

todo tiene igual color,

siento que algo echo en falta

no sé si será el amor.

Me despierto por las noches,

entre una gran confusión.

Esta gran melancolía

está acabando conmigo,

siento que me vuelvo loco

y me sumerjo en el alcohol.

Las estrellas por la noche

han perdido su esplendor.

He buscado en los desiertos

de la tierra del dolor,

y no he hallado mas respuesta,

que espejismos de ilusión.

He hablado con las montañas

de la desesperación

y su respuesta era sólo

el eco sordo de mi voz.

[@more@]

19 set. 2006

Sense paraules

Author: Ipon | Filed under: General

L’altre dia per la nit, sortint d’una festa vam anar cap a un parc. Uns es van posar a beure, altres a xerrar i nosaltres a jugar cartes. Al cap d’una estona, s’apropa una noia Colombiana amb bicicleta…

Ella: Que estáis haciendo?

Nosaltres: Jugando a cartas

Ella: Y que hacéis en MI parque?

Nosaltres: ……(silenci)….. (Cadascú es pensa que no ha sentit bé la frase)

Ella: de que barrio sois?

Nosaltres: de…. De distintos

Ella: Y no hay parques en vuestros barrios?

……………………………SENSE COMENTARIS…………………

[@more@]

14 set. 2006

Avui ja són 100 articles!

Author: Ipon | Filed under: General

100!! Hem arribat als 100 articles!!!! Per fi teeth.png. Això s’ha de celebrar i m’agradaria fer un recordatori dels blogs que m’han acompanyat durant tot aquest temps

Dolços somnis : Abans d’iniciar-me en el món dels blogs sempre la llegia. M’encantava i m’encanta llegir les històries que explica de casa la iaia i el dia dia al teatre. En fi, es pot dir que gràcies a ella vaig obrir el meu blog.

InCandescent…: Què dir d’ella?? Quasi la més veterana del blog !. Aix… que ja fa un any i pico que ens coneixem i que quan vaig obrir el blog ja va treure el cap per saludar. “A veure si algun dia ens tornem a veure per anar a algun concert de Gossos teeth.png

Blogbuster: També dels veterans. Que sinó recordo malament ens vam conèixer per vilaweb.

Notes de Silenci: Una noia muntanyenca, amb ganes de pujar el pic mes alt de tots i anar de festa.. i que se’n ha fet de les històries de les tasses te?

Un Salt al món: Un altre veterà del blog. Ja fa un any que ens coneixem i els seus posts no em deixen de sorprendre, entre viatges a Senegal, la Nit, i les seves recomanacions de llibres i pel·lícules, sempre té històries entretingues per explicar

‘¬¬: actualitza molt de tant en tant, per molt que el presioni perquè actualitzi, passa de mi xD. Fa posts rars però entretinguts. Amb tants ordinadors que té a casa, ja podria actualitzar més sovint :p

Dirai d’un ocapi: Va marxar i espero que algun dia tard o d’hora es torni a incorporar al món blocaire. Per cert. És un blog molt animal.

Menxu blog: Vols riure una bona estona i passar’t-ho bé? Aquest és el lloc ideal!

Garf4: Peixeres Online, Ipods per mesurar si vas “piripi”, rellotges amb leds, totes les rareses del món les coneixereu si hi entreu. Aficionat a l’astronomia i el jui-jitsu

Diari d’un Rodríguez: Tan si neva com si plou, cada dia penja el seu article, no hi ha res que el deturi. Algun dubte sobre el Braça? Aquí teniu l’enciclopèdia Adagio que us resoldrà tots els dubtes teeth.png. I de pas podeu passar per la seva botiga de pollastres, encarregar el pollastre des de la cabina de davant la botiga i anar-lo a buscar al moment.

Somnis blog: Dolç com la canya de sucre. Actualitza molt de tant en tant i no fa gaire que ha entrat al món dels blogs. Això si, un dibuixant molt bo, pròximament tindrem els seus treballs aquí. Que sàpigues que…t’estimooo

JL: Un ser que actualitza el blog un cop a l’any, i que es qüestiona si les de 20 estan més bones que les de 33 XD. I algun dia podria ser generós i posar-nos alguna de les seves cançons tocades amb la seva guitarra

El blog d’en DooMMasteR: Aquí tenim un bon fotògraf que fa fotos als wàters dels bars de Bcn, als mobles nous comprats a Ikea, als correfocs etc. I per descomptat! és un amant de tots els trens,

hyDe: Aquí el tenim, el que no volia marxar de Formentera perquè s’hi trobava massa bé , i això de tornar a treballar no li feia massa el pes. Un blog amb fotos que et fan relaxar els ulls, deumeu quines postes i quins paisatges.

Strawberry Fields: Al dia nosé pas quants articles arriba a penjar teeth.png. Però us puc ven assegurar que ric molt amb els seus posts

So de pau: Fa poc que acaba d’iniciar-se en el món dels blogs, i m’agrada com escriu, li agrada el cinema en versió original i ens explica les seves anècdotes d’hospital.

A Cops amb la vida: Fa res que l’he descobert, i sembla que promet. L’Alepsi i els seus posts surrealistes son els que més enganxen tongue.png

[@more@]

12 set. 2006

On es fan les millors reflexions?

Author: Ipon | Filed under: General

Es diu que les millors refleixons es fan a la tassa del wàter…. serà veritat?

Em sembla que les meves reflexions, menjades d’olla i les meves paranoies i filosofades, les faig al llit amb companyia del meu gran amic coixí.

Vosaltres seguiu la teoria "millor refelxió/tassa wàter"?

wc

[@more@]