Paranoies de la Ipon

M'apunto al joc de veritat o mentida. Ja sabeu que 5 són certes i les altres son falses. Apa a fer volar la vostra imaginació. 

1. L’estiu passat em vaig apuntar amb la meva tieta a fer un curset de punt de creu. Vaig aprendre molt i m’ho vaig passar molt bé, tota envoltada de “iaietes”. 

2. Vaig haver de fer un petó al meu “estimat” davant d’unes 40 persones, en un espectacle de pallassos. Quan va tocar aplaudir nosaltres estàvem a la « parra » i no vam aplaudir. Com a càstig, els pallassos ens van fer fer un petó davant de tothom. 

3. De petita vaig tancar a ma mare a l’eixida mentre ella estenia la roba (aquell pany va molt dur i a vegades no funciona). Doncs quan ella va voler sortir i va veure que no podia em va cridar. Jo vaig intentar obrir i no vaig poder ((mini-Ipon) es va posar a plorar com una desesperada). La veïna del davant va sortir i ma mare va demanar que truqués a mon oncle i que la vingués a rescatar. Finalment tot va acabar en un ensurt. 

4. El dia que vaig aprendre a anar amb bici de dues rodes, va ser un dia que vam fer una excursió amb l’esplai amb bicicleta. 56 km per carretera i pista. (els monitors ens van dir que eren 36 però anaven una mica equivocats…) 

5. Sempre vaig amb sabates de tacó, quan vaig amb bambes el meu caminar és molt ortopèdic.  

6. M’encanten les llaminadures. No sabria viure sense elles. Sobretot els núvols cremats amb encenedor, les coca-coles, els ossets, els cucs… Quasi cada dia, quan surto de classe passo pel Sí o Sí (botiga de llaminadures per qui no ho sàpiga) i omplo una bona bossa. 

7. Les parets de la meva habitació estan plenes de fotos, papers… Hi ha de tot!. D’entre altres hi ha: Un got de plàstic enganxat amb celo, un respall de dents i palletes d’alguns bars que he anat o de gent que me les ha donat. 

8. Dormo en un llit de matrimoni. A part de tenir molt d’espai lliure. Aquest llit és dels articulats. D’aquells que van amb “mando”. Els dies que estic sense saber què fer, em poso al llit i començo a apretar els botonets. Amunt – avall – amunt- avall XD 

9. Innocentment amb unes amigues vam fer explotar un got, on dins hi havia unes pastilles del Dr. Horribilus, bicarbonat, aigua i algun altre producte més. Aquest invent va sorgir arran d’un treball pel cole que tractava de fer sortir lava a un volcà. El volcà ja l’havíem fet. Ens faltava el líquid que pogués pujar. – El joc del Dr.Horribilus era per crear llaminadures. Les pastilles eren un colorant rosa efervescent. Per ser comestible, va deixar el got “K.O” -. 

10. Fa un any vaig adoptar un nen del Nepal i ara estic fent tràmits per adoptar una nena de Xina

[@more@]

Tweet

Trobo a faltar el Club Super 3 d’abans, els d’ara no m’agraden massa, per no dir gens.

Sempre m’han agradat les coses tradicionals i en aquests últims temps el Club Super 3 ha fet un gran canvi .Trobava més refrescant, entretingut i lúdic l’etapa en que hi havia el Petri, la Noti i la Nets.

Us en recordeu d’ells?. Que en fa de temps…Snif Snif.

Petri i els seus petri faxos i la seva cantarella de sempre (papir paper peiper).  El seu vestit groc i negre amb el casc i les ulleres fosques.

Noti Press: La reportera del programa, que vestia de vermell i negre i que es passava la vida fent fotos.

Nets: La que llegia les cartes dels súpers, amb els seus cabells blancs o platejats i vestia de color lila (si no recordo malament).

Tomàtic: Un tomàquet amb un telèfon incorporat al cap, que tenia un contestador per a tots els súpers que volien veure imatges i que també punxava al top ten (aquest últim va ser més posterior).

Magazero: El virus del programa que es volia carregar tot el Club. Però la súper mà sempre el derrotava.

Top, Flaix i Buf: Aquells mini ninotets que els encantava destruir els Megatxis.

El més dormilega era el groc en Buf. L’ intel·lectual el blau, alies en Top. L’enèrgic el de color vermell, en Flaix.

Ruïnosa: L’altra dolenta del Club: que també els volia fer desaparèixer a tots. Recordo que una de les paraules que utilitzava molt era “petits energúmens” 

- Recordant tots aquests mítics personatges, no us ve al cap una certa nostàlgia?.

- Pels més nostàlgics, crec que haurien de canviar el nom del super 3. Per a mi això ja no es el club super 3

- El nou club no s’ha carregat només els personatges i el logo, si no que també ha fet desaparèixer la coral que sempre cantava a totes les festes dels súpers. Ara els cantants, son ells mateixos….

- El magazero i la Ruïnosa si que eren dolents!. Ara, el Sr. Pla és el que fa de dolent, però el veig massa bo per ser el dolent.

- Els personatges d’ara veig que sobreactuen massa.

- I el disseny d’ara?,,,  que estan sempre en una casa… per favor. Als nens els hi crida més l’atenció que sigui un fons amb molts colors  que es vagin movent que no pas una casa normal i corrent.

- I finalment… el narrador. Que li posin més salsa!!! Que ho diu tot amb una desgana… 

VULL EL CLUB SUPER 3 D’ABANS!!!

[@more@]

Tweet

Acabo d’arribar de treballar i realment els pacients de la meva planta estan de geriàtric. Normalment quan faig torn de tarda m’emporto el dinar i dino a l’hospital cap a les 14:30 o 15h. Doncs de la feina que hi havia avui, no he pogut començar a dinar fins les 17:30 que ha estat quan he pogut descansar una mica.

Hem estat tota la tarda passadís amunt passadís avall, com dos ventiladors. 

Quan ja se m’estava apropant l’hora de marxar i ja estava amb un somriure a la boca. Em truca la molt “ESTIMADA, PRECIOSA I HONORADA” Jefa i em diu que demà pel matí vingui a treballar, ja que una auxiliar del matí s’ha posat malalta….Perquè coi em truca a mi si sap que demà em toca també treballar de tarda?!, que és que no hi ha més auxiliars en aquesta clínica? Que és que sóc la única auxiliar que treballa?

-“claro. Como Laia nunca se queja, le digo que doble”.

En serio, a partir d’ara no li faré tans favors com ella em demana. N'estic fins al capdamunt 

Que som humans i no màquines!!!

Doncs sí, demà 14 horetes seguides dins de l’hospital amb uns pacients que no s’aguanten ni els pets, però això sí, amb energia com per estar cada 3 minutets enganxats al timbre. 

Com ja veieu, és un post per descarregar-me. Però és que arriba un punt en el que ja no aguantes més i tens ganes d’escanyar el primer que passa pel teu davant.

 Bona Nit  

[@more@]

Tweet

Estem a 6 hores pel canvi d’any i encara no està decidit què farem aquesta nit (que trist), sempre decidint a última hora . 

Seré original com tots i faré un repàs del meu any:

. He conegut a una persona meravellosa, que m’ha fet canviar la vida per complet,  l’estimo moltissim i ser al seu costat em fa ser molt feliç.

. He entrat en el món laboral i dins d’aquí he conegut persones molt bones i molt cabrones que son capaces d’arruïnar-te el dia perquè els hi falta gent a la feina.

. He conegut a blocaires.

. He passat moments difícils però gràcies a la gent que m’envolta me n’he sortit.

. He conegut gent molt maca.

. He après a valorar el que tinc.

 En fi, segur que m’han passat moltes més coses aquest any i que ara no recordo. Però aquest any el puntuo amb un 7, i vosaltres quina puntuació li doneu el vostre any? 

D’altra banda aquest any no em faig cap propòsit ja que l’any passat recordo que em vaig proposar d’entre altres, ser mes endreçada, anar més al gimnàs i no menjar porqueries. Res d’això he respectat. Així doncs que viuré la vida sense fer-me cap propòsit, i el que passi passarà. 

Bon Nadal i Feliç Any Nou 

Ipon

[@more@]

Tweet

En mal dia vaig acceptar l’oferta que em van fer els veïns que tinc en diagonal meu. Em van oferir que fes de cangur del nen menut que tenen a casa (7 mesets té). Realment és un bitxo i no para quiet i quan comenci a caminar ja em podré preparar.

 Els dies de cada dia per la tarda vaig a classe i els caps de setmana treballo a l’hospital, l’únic temps lliure que em quedava eren els dies de cada dia pel matí, i tonta de mi vaig ocupar els matins fent de cangur del nen.

Com ja se sap, tots els petits dia si dia també estan constipats.

M’he trobat alguns dies, tota empastifada de potito perquè el molt simpàtic nen se li acudia esternudar quan jo ja li havia posat la cullerada de potito o papilla dins la boca.

ATXIIIIIMMMM (igual que a les sèries de dibuixos animats que queden amb tota la cara empastifada… doncs igual igual.) Ja em veieu, aixecant-me al lavabo per rentar-me la cara, i ell tot feliç i rient en veure’m a mi fer ganyotes.

De moment dorm bastant, això ja és un punt que tinc a favor. Mentre ell dorm, estudio.

El primer dia la seva mare em va posar al dia (horaris, bolquers, medicaments…). Ho vaig entendre perfectament fins que em va dir…

Mare: Avui he posat el Moisès a la rentadora

Laia: O_O

Mare: es que estava una mica brut i li calia una neteja

Laia (qui deu ser en Moisès? Deu ser el seu peluix…., ostres i si comença a plorar perquè li falta el seu peluix?)

Mare: Mira, de mentres posa el Natxo al llit de la seva germana, demà quan estigui sec ja podrà tornar al Moisès.

Laia: Aaaaahhhh vale! D’acord 

Ara ja el tinc dominat, i quan veig que va a esternudar li tapo la cara xD, Tot i ser un bitxo i una mica pesadet és una autèntica monada. El problema és quan la seva germana de 2 anys es posa també malalta.

[@more@]

Tweet

Avui, després de tant de temps he anat al gimnàs (per sort, tenia ben localitzada la targeta, i no he hagut de demanar-ne una de nova :p).La veritat és que només hi anava per una estona, ja que després havia d’anar cap a classe. Tenia el temps comptat: 30 minuts de bicicleta, i 30 minuts de piscina, i 30 més per dutxar-me i vestir-me.

Quan he baixat al vestuari, no hi havia cap taquilla amb clau, (amb el temps que feia que no venia ho havien canviat tot xD). He tingut que tornar a pujar a secretaria perquè em donessin un cadenat. Per mi que deu ser d’or perquè m’han fet una bona clavada.

Un cop aconseguit el cadenat he tornat a baixar al vestuari i m’he estat estudiant la taquilla una bona estona no fos cas, que quan hagués tancat la taquilla i posat els números del cadenat no la pogués tornar a obrir… Jejee i ja m’imagino pujant a recepció en pilototes demanat que m’obrin la taquilla 104 Xd. 

- Miri escolti…és que jo… de fet…. emmm….venia per….és que.. ja m’entén no? 

De fet feia aquest post per parlar de la gent, de la gent “guarra” que no es treu les tiretes abans d’entrar a la piscina. Sí sí, quin fàstic em fa entrar a la piscina i posar el peu i notar una cosa toveta que s’enganxa al taló…Argh. Fa temps, la meva estimada amiga Leire, es va posar les ulleres de piscina, i al posar el cap dins l’aigua, allò semblava un cap de batalla, tot ple de tiretes.

Realment la gent o és mooooooolt molt despistada, o no s’arriben a treure’s la tireta (ja que si no se la poden treure, tampoc se la poden posar) o directament és que tots son una colla de MARRANOS. 

BON CAP DE SETMANA

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Ho tenia tot preparat! Estava contenta, ansiosa, amb ganes d’escapar-me de casa tota una nit sencera i part del mati per anar a Piera i celebrar la castanyada amb els meus amics. Ho teníem tot planejat!. El Ferrocarril sortiria a les 20:06 de pl. Espanya i arribaríem allà a les 21:00. A Piera celebraríem la castanyada com cada any, envoltats de bona música, castanyes, croissants de xocolata gegants i bon ambient. Tenia ganes de retrobar-me amb aquella gent que vam conèixer l’any passat, i de ballar, saltar i fer el boig…..però tot se n’ha anat aigüera avall.

Dissabte passat, quan vaig anar a treballar, em vaig veure apuntada en el “planing”, que dimecres dia 1 em tocava treballar, no m’ho podia creure! Que feia jo apuntada el dia 1 si ja havia parlat amb la jefa que només li treballaria els caps de setmana perquè entre setmana estudiava? . Em podria haver dit amb antelació que els dies festius també els treballaria….. Així doncs que l’escapada que volia fer a Piera me l’hauré de pintar a l’oli.

Per acabar-ho d’adobar, avui m’han trucat del lloc on em vaig fer fa uns dies una analítica de sang i m’han dit que hi he de tornar perquè els hi falta sang! Podrien haver-ho calculat més bé el cop anterior, no?…L’altre cop em van treure sang amb un “senyora xeringa”. Ara, el dijous he de tornar-hi perquè em tornin a treure sang…

Bona castanyada a tots

[@more@]

Tweet

L’altre dia em vaig assabentar de la notícia que en Pemi Fortuny, cantant de Lax’n’busto, ens diu adéu per començar un nou projecte que fa anys té al cap. En un comentari que va deixar a la web, dius que “Vol crear una ràdio a Madina Junction, comarca del nord de Sierra Leona, amb la finalitat d’impartir classes als nens, consells sanitaris i fer que mes de 125000 persones puguin dur una vida més digne que la que han tingut fins ara”.

Així doncs, amb el seu últim recopilatòri titulat grans èxits, ja no tornarem a sentir la seva veu, en un grup tan emblemàtic i amb tants seguidors.

L’últim concert el van fer a Salt a la sala de concerts la Mirona, ningú sabia res, fins que pocs dies després ells van fer públic que en Pemi marxava.

Em fa ràbia no haver pogut anar a un últim concert d’ells, se que lax seguirà amb un nou cantant en Salva, però ell no el podrà substituir. No saltarà, com feia ell des dels altaveus, i tampoc tindrà aquella veu tan característica que tenia en Pemi.

Però si es cert, que un amb els anys es va cremant i necessita fer un canvi, i això li ha passat a ell.

Justament fa uns dies, estava pensant en quanta corda els hi deuria quedar a els Lax, vaig fer càlculs i almenys 15 anys més podrien durar. Però els càlculs s’han avançat uns quants anys.

Tots el trobarem a faltar moltissim, aquesta notícia tan sobtada encara no l’he acabat de pair, no em faig l’idea que el pròxim concert que vagi em trobi al Salva en comptes d’en Pemi. Però bé… li haurem de donar un bot de confiança, no? J

[@more@]

Tweet

Per la gent que es pensa que Cupido s’ha oblidat d’ells i que els hi ha llençat un mal d’ull perquè es quedin perpètuament solters , que sàpiguen que en algun racó del món hi ha una persona que l’està esperant. Només falta paciència i saber triar.

Us deixo amb una cançó dels Pets

LA SOLUCIÓ

El primer anava encès i tu et feies l’estreta,

el segon al cap d’un mes ja es volia casar,

el tercer et va fer el salt amb una amiga teva

i el següent et treia els quartos per fotre-se’ls pel nas.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes,

però al bar on sempre menges,

quan et poso els coberts et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys,

mira’m i escolta:

la solució sóc jo.

El sisè era un encant sense cap defecte,

segur que la seva dona opinava igual;

el darrer era banquer carregat de peles,

el que passa és que només volia sexe anal.

Sempre el mateix final,

sola pel teu mal cap;

mai no has sabut triar.

Ja sé que no em coneixes

però al bar on sempre menges,

quan et porto el cafè, et veig tan trista que vull dir-te

Que tinc la solució

per fer una mica veritat

tot el que havies suposat

quan eres jove.

Que tinc la solució

la que per fi farà marxar

la mala sort dels últims anys;

mira’m i escolta:

Sota aquest davantal

hi ha un home bo i covard

que et donaria tant,

però tampoc sóc perfecte

i cada dia en veure’t

sé que mai tindré prou valor per dir-te amb un somriure

Que tinc la solució…

I quan sembla que ho tens tot perdut…..PLOF! Se’t apareix l’amor de la vida. Així que… no s’ha de perdre mai l’esperança

[@more@]

Tweet