Paranoies de la Ipon

Ostres quin mal fan les enganxades de dits a les portes! :(.

Avui sortint del W.C, he anat a tancar la porta i….NYECC!.. He posat el dit al mig de la porta i ha passat el que ja us imagineu. UIXXX quin mal!

Cada cop el veig més inflamat, però per sort el puc moure. Demà potser m’axiecaré amb l’ungla morada, qui sap?.

Amb els dits mai he tingut sort. De ben petita, em vaig enganxar el dit gros al cotxe. Anys més tard, estavem jugant amb l’espali en un cementiri, i una amiga movia una creu que estava mig trencada. Aquell ferro pesant, em va caure sobre el meu dit petit. També al cole, a 6è de Primària em vaig caure jugant a volley i se’m va torçar el dit gros. I avui, després de 5 anys m’ha tornat a passar…

S’ha de dir que amb els dits no tinc sort… però puc estar contenta de que mai m’hagin enguixat la cama o el braç.

[@more@]

Tweet

This entry was posted on Dissabte, setembre 3rd, 2005 at 20:42 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.