El dissabte passat, vaig anar al concert de Lax’n’busto i Gossos amb unes amigues, i la veritat, es que va triomfar moltissim. Es va fer a Sant Boi, i van començar si no m’equivoco cap a les 23:20, i van acabar cap a les 2:10.. Després del concert vam anar a dormir a casa del Xavi, un amic. Gràcies a ells vam poder dormir ven còmodes a casa seva.
Aquí us poso una cançó dels Lax’n’busto. Es una de les que m’agrada mes a part d’ Amb tu
La meva terra és el mar
Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m’ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d’aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny….
Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
la meva terra és el mar.
Dóna’m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
sóc part de l’Oceà.
Dóna’m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d’aigua i sal.
Sota l’aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m’envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna’m força per cridar, que si l’aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop.
Dóna’m força torna’m boig, que si l’aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop
dins el cor…
[@more@]
