Paranoies de la Ipon
isotretinoin online
27 maig 2005

gossos (solstici)

Author: Ipon | Filed under: Sense categoria

D’esquena a terra,

mirant els punts de llum que es difuminen

a la meva habitació.

Fa soroll la nevera,

els cotxes a fora reneguen

i una multitud de sons

s’apoderen de mi.

He tractat d’oblidar-me

del teu últim missatge

i que probablement

no et troni a veure mai.

No, no sé com puc sortir,

estic atrapat en mi

i no tinc forces per mirar-te als ulls.

Necessito un llarg hivern

per fondre’m en la neu,

partir en un llarg viatge,

que em capturi un nou onatge.

Lluny d’aquí, creuant el mar dels desesperats,

inquiet, perdut, encara ets al meu cap

em vaig deixar, vivint com un arreplegat

buscant un solstici.

Estic cardadissim

i el meu veí no para de posar

una merda de cançó,

I sé que és només l’inici,

que sóc dalt un precipici

desfent els meus patrons,

reprogramant la situació.

No, no sé com puc sortir

estic atrapat en mi

i no tinc forces per mirar-te als ulls.

Necessito un llarg hivern

per fondre’m en la neu,

partir en un llarg viatge

que em capturi un nou onatge.

Lluny d’aquí, creuant el mar dels desesperats,

inquiet, perdut, encara ets al meu cap

em vaig deixar, vivint com un arreplegat

buscant un solstici.

GOSSOS

[@more@]

Comments are closed.