Paranoies de la Ipon

Avui toca parlar dels veïns. Qui no ha tingut mai algun veí una mica extrany?.

A la meva escala, els veïns que m’envolten quasi tots son ven extranys, si més no, "TOCA CULLONS."

la veïna d’abaix, cada dia ens delaita amb el seu perfum horriblement pudent. Es veu, que quan acaba de cuinar, tira perfum, perquè la casa, no faci olor a sofregit, però no se com s’ho fa, que la olor ens puja per l’astractor i tota la casa, és impregnada per aquest pestilent perfum.

Les del davant (mare-filla), no hi ha dia, que no es discuteixin, a més, quan ho fan, els agrada que s’enteri tot el veïnat. Almenys jo que estic al davant, sempre m’entero quin és el tema a debatre… Bé, i quan no es discuteixen, la filla es posa a "cantar": més aviat, brama, crida i desafina, Tot això sumat dona un resultat explosiu :$. i de la gossa ja no en parlo…

Les veïnes d’adalt, sempre que estenen la roba, ho fan de manera que gotegi, i llavors ens mullen la nostra roba, que ja està quasi seca, tiren la pols cap abaix… I algunes altres coses més, però que ara no recordo.

Els del costat, per sort són molt bona gent!. ALEL·LUIAAA

[@more@]

Tweet

This entry was posted on Dilluns, juliol 25th, 2005 at 18:03 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.