Paranoies de la Ipon

Fa cosa d’una setmana, una companya de classe va començar a rebre en el seu mòbil trucades i missatges d’una persona desconeguda.

La primera senyal que va donar va ser a les 3 de la matinada amb una trucada on se sentien respiracions, crits , molt soroll, un gall cridant, i un tio que li deia que l’havia vist pel matí. Aquesta trucada es va tornar a repetir 3 cops durant tota la nit. També va rebre un missatge on l’advertia que anés amb compte, que la mort estava al seu costat… etc.

La veritat es que quan em vaig enterar del que li havia passat em vaig posar més nerviosa jo que no pas ella. Si més no ella els nervis no els exterioritzava. La veia molt tranquil·la

El següent dia per la nit la van tornar a trucar i li deien el mateix. Pel matí li van enviar un missatge dient-li que quan sortís de casa, s’anés girant perquè en qualsevol moment es podria trobar amb una sorpresa.

Les trucades, els missatges, i les amenaces s’han anat repetint durant aquesta setmana.

Avui mateix li han enviat un missatge dient que d’aquí a poc es veurien les cares. Signava com a “bojos nois”. Vull aclarir que ella no és ni del Madrid, ni fatxa ni res per l’estil. Així que no sé que hi pinten aquí els boixos nois

Aquest tio és un pirat mental, i el que està fent amb aquesta pobre noia es un joc psicològic. Fins i tot quan la truca distorciona la veu perquè no el reconeguin, Sap com es diu i tot. Així que ha de ser algú molt proper a ella. Quan truca el número de mòbil es pot veure, no truca des de cap número ocult.

Ella li va dir que com seguís amenaçant-la aniria a la policia a denunciar-lo… però les amenaces persisteixen dia rera dia.

[@more@]

Tweet

Avui és el dia dels caramels. El dia que els nens acompanyats dels avis/pares, surten al carrer il·lusionats per veure desfilar els cavalls, carrosses i poder agafar un bon grapat de caramels.

Avui és el dia en que els cavalls deixaran la ciutat de Barcelona més bruta del que està. Els carrers plens de “cagarros”, que si vas una mica despistat et trobes dins d’un bany de fems de cavall, i per arrodonir la cosa t’enganxes amb els caramels rebentats, i tot el dia vas fent aquell sorollet tant característic, de quan t’enganxes alguna cosa llefiscosa.

Esperem que les criatures i no tant criatures que tiren els caramels des de la carrossa controlin una mica els seus impulsos i tirin els caramels amb més suavitat.

Si senyors, avui és Sant Medir. Felicitats a tots els Medirs

[@more@]

Tweet

No us passa que a vegades us heu sentit identificats amb alguna cançó?. Aquesta de Whiskyn’s, em va marcar molt durant una època.

És una cançó realment maca ;).

Desembre:

Quan l’angoixa em cremi per dintre
i la vida em fugi de les mans,
quan m’ofegui la melangia
veient com passen els dies
sense deixar cap senyal.

Quan no quedi esma de riure
i sovint em trobi dissipat,
quan costi empassar la saliva,
com si un puny ben apretat
tingués el meu cor escanyat.

…No vull caure al forat.

Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.

Si he volgut cridar i esgolar-me
i en provar-ho m’he ennuegat,
quan fa dies que tot espanta
i no sóc ni la meitat
d’aquell que un dia havia estat.

Vull mirar cap amunt i no veure cap cel
de raons que m’entelen el seny.
Només vull veure com surt el sol al matí
i sentir com m´escalfa la pell.
…Omplir cada moment.

Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.

Whiskyn’s

[@more@]

Tweet

Fa uns dies em vaig acabar de llegir La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. Un gran llibre: Sí senyor.

Ple de misteris, monstruositats , intriga i amor. No m’imaginava aquest final però, dins de tot m’ha agradat.

Aquest llibre me’l va recomanar Marcus.

He anat llegint alguns dels llibres que em vau recomanar i s’ha de dir que teniu bon gust.

Ara m’estic començant a llegir el mític Diari d’Anna Frank. Tothom se l’ha llegit menys jo. Diari d’Anna Frank no té res a veure amb La pell freda. Son dos estils ben oposats, però crec que ha de ser un bon llibre.

Llista de llibres per llegir:

. Habitació 13

. Bartleby, l’escrivent à Herman Melville (mel va recomanar dErsu)

. La por no s’acaba mai à Dolors Garcia i Cornellà ( Vaig fer-ne la descoberta a través d’en Frederic. Tracta sobre el bulling.

. Pandora al Congo (n’he sentit molt bona crítica)

Si voleu afegir algun llibre que us hagi agradat, no dubteu en posar-lo :p. Que segur que me’l llegeixo

[@more@]

Tweet

Ja feia una setmana que no penjava res per aquí, però es que quan hi ha setmana d’exàmens no tinc inspiració per a escriure res. No sé si us passa el mateix.

Ahir vaig fer 4 exàmens, dels quals el de català va ser el més desastrós de tots, el professor es va passar una mica.

A mig examen de català, tothom s’estava queixant…. i no m’estranya. El text anava sobre el sexe i l’església i estava escrit amb unes paraules que era molt difícil de comprendre-ho. Els altres em van anar bastant bé J.

Demà toca Biologia i Química.

Química l’entenc i m’agrada, però la Biologia es superior a mi. No m’agrada gens…. la detesto!!! Però bé, m’ho hauré “d’empollar” com sigui. XD.

A partir de dijous espero que tot torni a la normalitat.

Petons a tots i a totes

[@more@]

Tweet

Aquest matí estava connectada a internet encara amb el pijama posat, i m’han trucat a la porta…

A corre cuita m’he posat uns pantalons i una samarreta de tirants.

He obert la porta i unes senyores amb una jaqueta de pell de búfal i un llibret a la mà, m’han començat a explicar perquè els testimonis de Jehovà no celebraven el cap d’any i no sé quines històries més. L’altra senyora s’apropa a mi i em diu:

– Mira, te dejamos aquí el librito para que te lo mires

– No gracias no me interesa.

Així de tallant he estat. No tenia ganes de xerrar i suposo que ho han notat. Han girat cua i se’n han anat. Des que he obert la porta i les he vist, ja m’he imaginat que serien les testimonis de Jehovà que passen de tant en tant.

M’he quedat una estona rere la porta, i he sentit que la senyora més primeta deia.

– Conozco a su padre. Y esta chica no vive sola. vive con toda la familia, con su padre, su madre, sus hermanos el mayor y la pequeña, y con su abuela.

Sus padres, como no son creyentes, no la bautizaron y claro por eso ahora nos dice que no….bla bla bla.

Aclaracions:

1. Aquesta senyora en ma vida l’havia vist

2. A casa només vivim mon pare, ma mare i jo.

3. Que jo sàpiga sóc filla única xD.

4. Es impossible que la meva àvia visqui a casa meva…

Una mica si que delirava. L’únic que ha encertat és que no m’han batejat.

[@more@]

Tweet

Ahir a la sala buk’s de Granollers van tocar els Gossos.

Quin concertàs! Vaig disfrutar com una nena petita ^^.

De debò que feia temps que necessitava un concert, desitjava descarregar les ones negatives i carregar-me de positives, i finalment ho he aconseguit!

Vaig anar-hi amb la iuki, Cap de les dues ens havíem vist mai. Bé, potser per les fotos que pengem de vegades als blogs però res més.

Vaig arribar a Granollers a les 22:08. La Iuki i l’Elsa m’esperaven dins del cotxe

Amb el cotxe vam arribar a la Sala Buk’s. A aquelles hores encara no hi havia massa gent.

En teoria el concert començava a les 23 però si no recordo malament no va començar fins a les 23:40 més o menys

El concert va ser impressionant. Ple de bon rotllo, bon ambient, amb moltes cançons mítiques, entre d’altres Quan et sentis de marbre, o Rera teu i també cançons del nou disc.

Aquest grup m’encanta. Els trobo uns nois molt sans.

Entre cançó i cançó no paraven de fer conya, sobretot L’Oriol, que ahir mateix feia 31 anys, i els tècnics de so, li deien coses pel “pinganillo” i ell es trencava de riure.

Després del concert que va acabar cap a la una, agafavem altre cop el cotxe per anar a l’estació d’autocars. Com que el que m’havia de tornar a Barcelona no marxava fins a les 2 ens vam quedar una estona xerrant dins el cotxe.

Va arribar l’hora dels adéus, i la Iuki em va acompanyar fins a la parada, per saber d’on sortia el bus. Estava tot tant mort que no sabíem on s’havia d’agafar. Per sort ens vam trobar dues noies que ens ho van explicar.

Després vaig acompanyar la Iuki cap al cotxe, perquè la noieta anava sense jaqueta i em feia patir, així que allà mateix em vaig despedir d’elles, tornant cap a la parada.

Finalment l’autocar va arribar, Tenia la punta dels dits a punt de glaç XD.

Quan estàvem esperant que s’obrissin les portes, una de les noies em diu:

– Vens del concert de Gossos?

Suposo que per la pinta que feia i a aquelles hores de la nit doncs s’ho van imaginar.

El viatge de tornada a Barcelona, el vaig passar xerrant amb aquelles dues noies sobre concerts ^^.

P.D1: Quan vaig pujar a l’autocar em vaig adonar que hi havia el noi del tamboret…. ai perdó del trípode XDDD

P.D2: Aquesta trobada s’ha de tornar a repetir ;p

P.D.3: La millor cançó…? Superheroi?

I aquí estem Laia i Laia davant la càmara ^^.

Petons iuki!!

[@more@]

Tweet

El primer que escric un article a aquestes hores de la nit. Estava passant apunts a net i m’he desvetllat, i m’he preguntat: Laia, perquè no penges un article?.

Suposo que tots coneixeu el senyor Clip, si si aquest clipet tan real de word!. Fa uns dies he estat seguint la seva trajectòria. Sembla molt humà. Té uns ulls molt expressius. Quan fas alguna cosa estranya, se li encén la bombeta, quan li vols preguntar una cosa, es treu la llibreta i el llapis i s’ho apunta, i per ser més ecològic, quan marxa ho fa amb una bicicleta.

Ho he mirat i el clip es pot canviar per un gat, un gos, una bola i per moltes coses més. Però el clip em sembla prou simpàtic. A vegades li agafa una paranoia i es fa un nus a ell mateix

Potser al cap d’uns anys, evoluciona i sap parlar… qui sap?

Amb tots vosaltres……………… EL CLIP!

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Hauràs notat que et segueixo,
és que sense tu davant meu no sé pas on vaig,
t’hauràs fixat que pateixo,
fins i tot la teva mare m’ha vist rera teu.

I si un dia em trobo sol, et trucaré,
per sentir la teva veu
i si em veus perdut en un carrer, si us plau,
només digue’m adéu.

Gossos

Aquest matí he anat a l’abacus a comprar-me una calculadora científica.

Anava endollada a l’mp3 escoltant Lax’n’busto (només per una orella). Llavors m’ha semblat sentir els Gossos. M’he tret el casc, i he confirmat els meus dubtes.

Havien posat l’últim cd de Gossos “8” !!!

Evidentment he apagat l’mp3 i m’he posat a escoltar-los mentre anava tafanejant coses. I com que a fora el carrer feia una fred escandalós, amb bon motiu m’hi he quedat una estona més. [@more@]

Tweet