Paranoies de la Ipon

Fa dies que us volia parlar de l’home de la guia que em trobo quasi tots els dilluns i dimarts en el metro.

És un home de mitjana edat, porta ulleres, és prim, i si no m’equivoco és anglès. Sempre va llegint una guia d’Europa “Europe Continental, de l’editorial discovery”. Per res del món treu l’ull d’aquells fulls. Quan el metro arriba, aixeca un segon la mirada, entra i es posa en el seu raconet de sempre i immediatament es torna a capbussar dins els països i ciutats.

Molt sovint a mitja lectura, es posa a riure…. – és que potser els eurpeus li fem gràcia? -. Quan acaba de riure, es treu el seu mini-llapis que porta darrera l’orella o penjat a la boca com en Lucky Luke amb la seva branqueta i fa 4 gargots.

Em té intrigada no saber que és el que li fa tanta gràcia, potser ell sap un secret perquè no es facin tan pesats els llibres d’estudi …

[@more@]

Tweet

Ostres… quasi bé un mes sense passar per aquí….Aquest blog ja començava a tenir una bona capa de pols, potser seria hora de que fes una actualització, no? .

He de tornar a reprendre la rutina d’escriure, que això en comptes d’un blog sembla un cementiri d’articles abandonats.

Aquests dies que no he escrit res, m’han servit per concentrar-me en mi mateixa, tenia massa coses al cap, massa neguits, massa preguntes i necessitava temps per estar per mi. Ja que entre la feina i les classes tampoc he tingut massa temps….però suposo que alguna cosa s’ha arreglat.

Abans de tot, m’agradaria informar-vos que aquest blog ja ha fet l’any! Que gran mare meva, i com passa el temps…. m’imagino amb 80 anys continuant escrivint. Llavors el títol del blog passaria a ser: Paranoies de la iaia ipon 😀

Espero a partir d’ara escriure mes sovint, però entre la feina que acabo morta, i les classes que em deixen amb la moral per terra…. arribo a casa sense ànims de fer re. Però bé… ara no vull fer un gran drama.

Després d’aquests 20 dies de “vacances blogaires” torno a aparèixer per aquí.

Salut i petons!!

[@more@]

Tweet

I aquí teniu la meva mona. Una mona no comprada, feta amb les mans de ma mare i meves, i ben bona que ha quedat

Aquí en teniu el resultat:

Vosaltres heu menjat mona? portava pollets o un conillet de xocolata? Com era la vostra mona?

[@more@]

Tweet

Com que s’ha posat tant a la moda això del fotolog, a partir d’ara ja podreu visitar el fotolog de paranoies de la Ipon:

http://www.fotolog.com/ipon

[@more@]

Tweet

A casa meva torna a haver-hi una mascota!. Aquesta es diu Festuc i és un conill d’indies mascle. És marró fluix amb una taca negra a l’ull Esquerra.

Fa una setmana que me’l van regalar unes amigues com a regal d’aniversari, i el cert és que em va fer molta il·lusió.

El Festuc encara està en periode d’adaptació, ens té por a tots, és possible que a la botiga el maltractessin..

El pobre Festuc s’espanta quan passem pel seu costat L. Deu tenir més o menys un anyet i escaig, encara que segons els de la botiga té tres mesos. Tres mesos! Aquest bitxet ja ha fet el batxillerat com a mínim!

L’altre dia el vam portar a la veterinària perquè li obrís la fitxa i li han descobert que te fongs. Ara li hem de fer un tractament agressiu perquè desapareguin. Pobret animaló

Aquí us deixo una foto del meu nou company de pis :D……en FESTUC!!!

[@more@]

Tweet

Perquè és tan difícil fer el primer pas?

Perquè és tant difícil fer el primer petó?

Perquè em fa pessigolles l’estómac quan penso en tu?

Sempre que ens veiem, em dic: Laia, avui has d’aconseguir el repte….llença’t…..empassat la vergonya que portes dins i diga-li el que sents!. Però res…..cada cop que torno a casa, segueixo fent-me les mateixes preguntes….i em maleeixo els ossos no haver-m’hi llença’t

Agggghhh, cauré malalta si no li dic.

Bé, demà serà un altre dia.

Com ja veieu la primavera m’afecta xD….. Hi ha qui acusa la primavera amb esternuts, i d’altres com en el meu cas, que es posen tendres ^^.

[@more@]

Tweet

Aquest dissabte començaré a treballar a l’hospital on vaig fer les pràctiques.

Serà el primer cop que treballo i això em servirà com a primera experiència.

Ja tinc ganes de treballar, més que res tinc ganes de tenir els matins ocupats. Perquè certament son bastant avorrits :p

Així doncs, que dissabte a les 7:30 del matí he d’estar posant termòmetres, treien vies, fent higienes…

Durant 3 setmanes estaré fent substitucions. Ja us diré com em va la cosa :D.

Petons a tots!!

[@more@]

Tweet

Avui fa 18 anys que vaig veure el món per primer cop. Han passat tan ràpid aquests anys… Sembla ahir que estava aprenent a caminar.

Fent un repàs general i ràpid d’aquests anys viscuts, estic contenta del que tinc, del que m’ha passat i de la gent que m’envolta.

He passat potser alguns moments difícils, que pensava que res no tornaria a ser com abans, però amb el temps les ferides s’han tancat.

Un gran petó, per a tots aquells que heu fet que la meva vida fos més que un camí de roses. Per aquells que heu estat al meu costat quan més ho necessitava, per aquells que fa anys que conec i per aquells que tot just acabo de conèixer però que m’adono que també son molt importants.

I sobretot mil petons als meus pares, que els estimo molt i no els canviaria per res del món.

[@more@]

Tweet

de què val escriure en la paret
centenars de versos que després
esdevenen somnis per complir
somnis impossibles d’assolir?
de què val sentir indignació
quan em parles de la teua por?
de què val saber la veritat
quan ja és massa tard per reaccionar?

tanca la boca i observa com s’escapa l’últim tren des de l’andana
com cauen les paraules pel seu pes
quan les cadenes no et deixen contemplar el blau del cel
quan els miratges s’afonen com un vaixell de paper

de què val tractar de recordar
obrir les ferides del passat?
de què val reviure aquell dolor
si això no repara el nostre error?
de què val sentir-me defraudat?
de què val fugir amb dignitat?
de què val cremar els meus quaderns?
de què val plorar en el present?

Pau Alabajos i els musics furtius

[@more@]

Tweet

Sóc un cas sense solució…no sé com m’ho faig però cada dos per tres estic perdent el carnet d’entrada al gimnàs. Sembla que ho faci expressament per tenir una excusa per no anar-hi.

La setmana passada vaig anar al gimnàs a que em fessin altre cop el carnet i avui pel matí, tota decidida m’he proposat tornar al gimnàs però he descobert que el carnet ja no hi era…..O hi ha un fantasma a casa meva que s’ho passa d’allò més bé robant-me els carnets, o mel’s menjo inconscientment o….és que sóc un desastre amb les targes… xD (voto per la última opció)

Demà aniré a que em facin la cinquena copia. Em diran algo?

Espero que quan tingui targeta de crèdit o novio no el vagi perdent cada dos per tres , perquè llavors axiò ja serà més preocupant

[@more@]

Tweet