Desembre
Author: Ipon | Filed under: Sense categoria
No us passa que a vegades us heu sentit identificats amb alguna cançó?. Aquesta de Whiskyn’s, em va marcar molt durant una època.
És una cançó realment maca ;).
Desembre:
Quan l’angoixa em cremi per dintre
i la vida em fugi de les mans,
quan m’ofegui la melangia
veient com passen els dies
sense deixar cap senyal.
Quan no quedi esma de riure
i sovint em trobi dissipat,
quan costi empassar la saliva,
com si un puny ben apretat
tingués el meu cor escanyat.
…No vull caure al forat.
Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.
Si he volgut cridar i esgolar-me
i en provar-ho m’he ennuegat,
quan fa dies que tot espanta
i no sóc ni la meitat
d’aquell que un dia havia estat.
Vull mirar cap amunt i no veure cap cel
de raons que m’entelen el seny.
Només vull veure com surt el sol al matí
i sentir com m´escalfa la pell.
…Omplir cada moment.
Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.
Whiskyn’s
[@more@]
febrer 23rd, 2006 at 18:09
Si… sempre hi ha AQUELLA cançó o AQUELLES… vaja :_)
Que és genial poder sentitr-te teva una cançó… a mi, m’encanta ^^
molts petonets maka! jiji
febrer 24th, 2006 at 7:39
Sobretot, quan estas trist/a veus que moltes cançons coindiceixes en com et sents, i aquesta cançó sembla trista ó_ò
febrer 26th, 2006 at 0:18
sí que passa, de vegades quan escoltes la lletra et quedes enganxat, hi ha lletres molt bones, són la poesia d’avui
febrer 26th, 2006 at 21:49
Aix, a mi sí que em passa… jejeje, amb la cançó «Dissimulat» d’Els Pets… Aix… jejeje, petons, reina!
febrer 28th, 2006 at 19:28
La música sempre et transporta al passat i si va acompanyada d’algún perfum ja és la repera.
març 1st, 2006 at 13:13
i amb el temps, m’encanta el poder d’evocació que té la música, és al·lucinant