Paranoies de la Ipon

Estimats Reis Mags d’Orient

Com que aquest any m’he portat bastant bé…

– M’agradaria que em portéssiu una caseta que estigui per algun poblet de Girona, que tingui jardí, i posats a fer una piscina.(si només em trobeu casa a Barcelona no me la compreu) ja en tinc prou en viure-hi cada dia :p

– També vull que em porteu la Pòssima Antiestrès. No vull passar el 2006 posant-me nerviosa pels exàmens o perquè no tinc temps per fer coses. Així doncs, fora l’estrès.

– Ja que em portareu la casa, no estaria malament que també em portéssiu un cotxe ( se que falten pocs mesos per fer 18 anys, però m’agradaria de tant en tant baixar a Barcelona i veure els meus pares i amics.

– Demano també un nòvio, però això no corre pressa, quan vulgueu me’l porteu, jo de moment ho deixo a la llista i si l’any que ve o l’altre me’l voleu portar, doncs benvingut serà.

Sóc bona persona i només us demano 4 coses. :p De totes maneres, per agrair el vostre esforç, el dia 5 per la nit quan vagi a dormir, us deixaré sobre la taula: 3 gotets de ratafia i pastissets de xocolata amb nata. I per als camells 3 rosegons de pa i aigua.

Ah em descuidava, l’últim regal que demano és una mica complicat, però m’agradaria que me’l féssiu realitat:

Pau, amor i felicitat per a tot el món. Res de guerres. El Bush i l’Aznar i tots aquests incompetents, que agafin un coet i se’n vagin a Mart i no tornin mai més. M’agradaria també que el racisme s’acabés. i que tots fóssim iguals, ni rics ni pobres. Tothom igual!.

Amb un petó ben gran em despedeixo de vosaltres.

Gràcies per tot

P.D: No marxeu sense haver-me fet un petonet a la galta

Atentament: Laia

[@more@]

Tweet

jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens

autor: ramón muntanyola

Aquest poema el vaig recitar quan era petitona enfilada al cap de munt de la cadira davant de tota la família.

Després per descomptat, vaig passar el platet perquè em donessin les 100 ó 500 pessetes :D. Com passa el temps!

I aquest és el meu pessebre:

Per cert!. BON ANY A TOTS :p

[@more@]

Tweet

Només em queda dir-vos… Feliç Any Nou! Espero que aquest any que entra sigui millor que el passat.

Aquesta nit celebraré el cap d’any a casa d’una amiga, i després anirem cap a Plaça Catalunya a menjar el raïm (espero no ennuegar-me, com cada any) :p.

SALUT.!!

Marina, felicitats! aquesta nit seràs major d’edat! Un petó (K)

[@more@]

Tweet

Sempre m’ha fet gràcia fer-me propòsits per cap d’any, simplement perquè mai els he acabat complint.

Per aquest 2006 em proposo:

– Estudiar més; i si pot ser, una mica cada dia (Es podria aconseguir)

– No abusar de la xocolata i porqueries (impossible)

– No ser desendreçada… (impossible del tot)

I ara és quan em pregunto, els propòsits que us heu fet algun cop per cap d’any, els heu acabat aconseguint, o sóc la única que trenco promeses?…

Crec que és massa difícil proposar-se no abusar de la xocolata quan una persona està molt estressada. O no desendreçar l’habitació quan una persona és una mica desendreçada :D. Quan tinc l’habitació desendreçada normalment trobo les coses abans que si les tinc endreçades.

Atenció: Però només sóc desendreçada a casa, perquè quan estava a l’hospital, m’agradava tenir totes les coses en ordre. No suportava el desordre.

I els vostres propòsits. Quins són?

Aquest any el principal propòsit per a tothom serà deixar de fumar! Per sort aquest no me’l poso a la llista, perquè soc fumadora passiva :p.[@more@]

Tweet

M’agrada aquesta frase:

Mai som tan feliços ni tan desgraciats com ens imaginem.

François de LA ROCHEFOUCAULD.

A vegades diem que som uns desgraciats perquè alguna cosa no ens ha sortit bé, però mai pensem en la altra gent que no té ni familia ni amics, viu al carrer i no té res per menjar. No ens valorem prou

[@more@]

Tweet

Avui és Nadal un altre cop,
però aquest cop sembla diferent,
vaig omplint la casa
d’arbres i llumetes.

I et vaig esperant,
perquè avui és Nadal,
si cada ovella té el seu corral,
el teu és el meu.

Que a part de gastar diners,
de menjar turrons,
de fer-nos regals
i cantar cançons.
També és amor i amistat,
pau i dolor,
i estàs tu, estic jo
i estem junts cantant.

Bon Nadal a tothom
(cantem per la pau)
Bon Nadal a tothom
(cantem per amor)
Bon Nadal,
que avui és un dia per ser feliç,
desitjar-vos a tots:
Molt Bon Nadal.

Avui és Nadal i estic content
de poder compartir-ho amb tu,
que són molts anys,
moltes raons,
i ho passem tots junts.

Avui és Nadal i potser no hi som tots,
però alçarem les copes,
brindarem al seu nom.

Mantindrem vius els seus recors
i per un moment
el tindrem allà
en boca de tots.
I estarem bevent,
menjant turrons,
fent-nos regals
i cantant tots junts.

Bon Nadal a tothom
(cantem per la pau)
Bon Nadal a tothom
(cantem per amor)
Bon Nadal,
que avui és un dia per ser feliç,
desitjar-vos a tots:
Molt Bon Nadal.

(Bon Nadal)
Molt Bon Nadal
(Bon Nadal)
Molt Bon Nadal…

Espero que passeu un bon nadal juntament amb les persones qui més estimeu.

Un petó ven fort a tots els que llegiu aquest article i…. Bon nadal!!!!!!!!!

[@more@]

Tweet

Divendres passat, va ser el meu l’últim dia de pràctiques a l’hospital.

Amb 3 mesos, he après moltissimes coses, i m’he adonat que vull seguir treballant en hospitals, sigui exercint d’auxiliar o d’infermera. La qüestió és que la sanitat en general serà el meu futur :P.

Avui pel matí, he anat a portar el curriculum, i a que em firmesin el llibret de pràctiques. M’han dit, que tant bon punt obtingui el resguard del títol d’auxiliar que vingui i em posi a treballar.

Abans d’acabar, un grupet d’infermeres i auxiliars, es van reunir al despatx de la cap d’infermeres i em van avisar (em van dir que volien parlar amb mi). El cert, és que no les tenia totes. Em pensava que em farien un sarmó per haver-me descuidat de fer algo… però no!. Em van regalar un collaret molt maco i una postaleta. Em va fer moltíssima il·lusió. No m’ho esperava

Ara trobaré a faltar els dies de cadia dia, aixecar-me a les 5:30 per anar a l’hospital. potser més endavant tornaré a rependre aquesta rutina, qui sap?

Aquí estic amb l’Ana, una altra noia de practiques. Que per cert, quan ens posaven juntes la liavem bastant :p

[@more@]

Tweet

Al final, el concert va estar molt bé. Hi va haver una mica de moguda per part d’alguns membres de l’organització, però va valer la pena.

Els del grup vam quedar tots a Catalunya, línia vermella direcció Fondo. Haviem de baixar a Fabra i Puig.

Com ja vaig dir, el concert començava a les 22, i vam arribar al lloc a les 22:30 (si no recordo malament). S’ha de dir que ens va costar trobar el lloc.

El concert es feia dins d’una carpa PETITÍSSSSIMA, allà no hi cabia ni una mosca.

Es va començar a formar una gran massa de cua per entrar. Nosaltres ens vam esperar a que la gent entrés, però passada la mitja hora, la cua seguia igual.

Vam decidir posar-nos a la cua, no fos cas que quan comencés Obrint Pas, nosaltres encara no haguessim entrat.

Dues de les noies que anaven amb nosaltres, en veure la cua van marxar. (No m’extranya, allò era molt agobiant).

Enxovats dins la aglomeració, ni avançavem ni retrocediem. Aquella cua no es movia. Avançavem molt a poc a poc, però vam aconseguir posar-nos al principi de tot. Els de l’organització ens barraven el pas per entrar dins.

Ni em vaig adonar de com va passar tot… Uns del darrera de tot de la cua, ens van empènyer cap endavant i nosaltres perdent l’estabilitat ens vam tirar a sobre dels d’organització. Ells, es van emprenyar i ens van tirar uns sprays amb un producte que ens va provocar alguns trastorns a les vies respiratòries i als ulls.

Quin panorama… allà tothom ofegant-se, gent que no hi veia…Quins collons que tenien els d’organització, a la mínima que passava alguna cosa, ens ruixaven amb aquell producte.

Finalment, vam poder entrar dins la carpa. Estaven tocant un grup d’ska i tothom estava animadet a ballar, però es notava que la gent guardava forces per Obrint Pas.

Li vaig advertir a un amic, que a Obrint Pas la gent ballava a osties i que es preparés … dit i fet, va ser començar i la gent es va revolucionar.

Pobre noi, em va saber greu perquè el vaig veure agobiadissim.. Vam anar a un cantó de la carpa i vam mirar el concert des d’allà.

[@more@]

Tweet

Perfi! Ja ha arrivat el moment!.

Avui Obrint Pas toca a Barcelona! VISKAAAAA.

Per qui vulgui venir: ho fan al barri de St Andreu a l’envelat, és gratis i comença a les 22h.

SALUT I REVOLTA!

[@more@]

Tweet

Les millors cartes d’amor són escrites per aquells que no han estat enamorats.

Santiago Rusiñol

[@more@]

Tweet