Pel·lícules que marquen
Author: Ipon | Filed under: Sense categoriaSegur que de petits sempre hem tingut la nostra pel·lícula preferida. Aquella que les seves imatges ens van captivar, i duren fins ben grans.
Recordo com si fós avui, que ma mare es va comprar la pel·lícula de Mary Poppins. El primer dia que la vaig veure no li vaig fer massa cas, però un bon dia la vaig tornar a veure i m’hi vaig enganxar de debò Es podria dir, que a partir d’aquell moment, la meva vida era Mary Poppins.
Primer vaig començar mirant la peli cada cap de setmana, després, aquesta rutina es va fer diària, i no hi havia dia, que m’estés sense veure-la.
Mirava aquella pel·lícula embadalida, amb la boca oberta, pensant que potser algun dia, sortiria la Mary Poppins o les dones de fer feines, o la guineu, o aquells pingüins, o l’Albert “l’escuraxemeneis”, de la tele, m’agafaria de la mà i em portaria a un món ple de màgia, on la tristesa no existeix, i els clors llampants son els que hi predominen, i el món sencer sembla un somni.
Amb 5 anys vaig passar a ser la fan nª1 de la Mary Poppins
Algun dia d’aquests la tornaré a mirar per recordar vells temps…
[@more@]
octubre 15th, 2005 at 19:11
Doncs jo no tinc peli preferida… No sé, jo estava viciada a l’Arale!!! 😀 És la meva ídol!! 😛
Petonsssss!
P.S.: Marc, quasi tothom no diu «embobada», jo almenys dic «empanada» XDD
octubre 15th, 2005 at 20:38
M’ha fet molta gràcia això que expliques.
Quan els meus fills eren petits, potser no tenien ni cinc anys, també eren
fans de la Mary Poppins. La van veure tants cops, que se sabien els diàlegs
de memòria. I jo támbé 🙂
octubre 16th, 2005 at 16:15
Doncs jo recordo que tenia una gran col·lecció de les pel·lis del Tintin, que anaven amb no sé quin diari. Me les havia mirat totes, però n’hi havien dues que m’agradaven moltíssim: Les joies de la Castafiore i Els cigars del faraó. M’encantaven.
També n’hi havia una que no suportava, la del Cranc de les Pinces d’Or (em sembla que es deia així)…
aix…. quins records :_)
Salut!
Silme.
octubre 17th, 2005 at 0:03
Mary Poppins la vaig veure al cine!!!!!!!!! (en una reposició, és clar) Sempre m’ha agradat, tot i que no ha estat la peli que m’ha marcat. La meva va ser, sens dubte, Star Wars, la primera, l’original… i els motius són molts i variats, ja els explicaré algun dia, és tema per un post.
octubre 18th, 2005 at 22:24
uffff… Jo en tinc vàries de pelis que veia de petita: Mary poppins (aquesta no pot faltar!), la Bruja Novata (qui no ha vist aquesta peli? «por aqui, por allí, en conejito, te convertí..»), Pesadillas antes de navidad (m’encantaaaa!! i fins i tot ara!! el Tim Burton, el trobo genial. És un personatge excepcional.), i bé, també havia vist mooolt i moolt sovint la de Rebelion en la Granja (la de chicken run, no, eh… una de dibuxios força antiga i molt interessant. Com i com plorava quan el pobre cavall moria… snif snif….).
I aleshores, la resta eren dibuixos… el gran Son Goku… ^ ^
Kins temps aquells…. Hauria de fer sessió de cine un dia a casa, am totes aquestes pelis…
Ara, sembla que no tinguem temps per tornar a ser petits…. aix…
petonets!
octubre 21st, 2005 at 15:11
Caram a mi Mery Popins també em va agradar molt de petitet, la tinc grabada en vhs de quan la pasaven per la tele, aquesta foto que as utilitzat per il·lustrar el text m’ha recordat quan ells dos, van a passejar pel jardí i pintant uns quadres, (que per això entren en aquest món animat) ella li diu que només l’estima com un bon amic i sobretot perquè li fa riure molt, alguna cosa diu així o similar. Jeje i m’ha fet gràcia qui no s’ha enamorat dùn amic mai? eh.
A mi poder la part que m’agrada més és quan van a visitar un oncle o algo aixi, i l’home té uns atacs de riure que li provoquen que no pari de volar jejeje. I el senyor del vaixell el capità, i la mare dels nens, amb l’inici del moviment sufragita era? jaja nose fa anys que no la veig, no fa gaire la van passar per Tele5 i em sembla que la peli ja té casi 20 anys o així, en fi que l’edat no perdona.
Vinga Salut.