Paranoies de la Ipon

El seu pare era un vell gat gordo i coix,
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d’un infart.
I va quedar abandonat enmig dels prats,
moriria de gana moriria congelat,
Però sort que era un gat i tenia set vides.

No tenia ni pares ni un amic,
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida,
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat,
i va ser en creuar una carretera
que un camió va i l’atropella en un pas zebra.
Però sort que era un gat i tenia set vides.

I va sentir-se deprimit dèbil agobiat
en esclafat sota el camió.
Veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar

I ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l’endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família,
però el pare sense escrúpols que l’agafa per l’esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra!
però sort que era un gat i tenia set vides.

Set pisos de caiguda i quedà viu sobre l’acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l’esperen
vida hi ha vida.

Però aconseguí aixecar-se, aconseguí caminar,
aconseguí creuar la ciutat fins al port,

i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l’aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat.
Però sort que era un gat i tenia set vides.

Era patètic veure com s’enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre,
i aconseguí pujar-s’hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la seva infància dintre d’un vaixell de pesca.

Set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata,
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis.
I de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida.
però sort que era un gat i tenia set vides

i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t’acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai

una gata preciosa i piadosa el recollí,
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència ,
però la gateta ocultava que estimava un altre gat,
què dic un gat, que allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia i va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles!
però sort que era un gat i tenia set vides.

Imagineu aquella bèstia una espècie de legionari,
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants.
La gata quedà morta desgarrada a esgarrapades,
i ell que de què sino s’escapa perseguit com una rata.

Van acabar-se els tiros i eren temps de pau,
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat.
Per les potes l’agafaven i del terra l’aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família, avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per poter de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra ja que hi ha gana

havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d’aquesta vida,
i ara tan sols s’arrastrava sols errava sols vagava ,
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món.
Que el pot de les hòsties que és que estava cremat
i es que òstia puta quina vida més perra que tenia…
però per desgràcia era un gat i tenia set vides

Us imagineu tenir una vida com la d’aquest gat? Pobre animaló!, A vegades penso que es millor que només tinguem una vida

[@more@]

Tweet

This entry was posted on Diumenge, juliol 23rd, 2006 at 20:41 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.