Paranoies de la Ipon

Feia dies que no escrivia res per aquí. Entre les pràctiques a l’hospital i l’escola, no tinc temps per a res. I quan tinc temps no em ve la inspiració…

Avui escoltant la radio, han posat la cançó « Som » d’Obrint Pas, i m’ha transportat a l’estiu quan vaig anar a l’acampada jove. Ais quans records

Per a tu Leire, per a tots els que vau anar a l’acampada, i per tots els que llegiu aquest article: aquí teniu SOM !

SOM

"Serem allò que vulguem ser"

Miquel Martí i Pol

Som la cançó que mai s’acaba,

som el combat contra l’oblit,

som la paraula silenciada,

som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,

som la lluita que hem compartit,

som la pedra en la barricada,

som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

som tot un món per estimar,

som una història per guanyar,

tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,

som el coratge de seguir,

som la ferida mai tancada,

som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,

som els estels que vam teixir,

som l’esperança i la tristesa,

som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

som tot un món per estimar,

som una història per guanyar,

tot un futur per començar.

[@more@]

Tweet

This entry was posted on Divendres, novembre 11th, 2005 at 18:41 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.