La mort, no només afecta a la família
Author: Ipon | Filed under: Sense categoriaAvui, és un dia d’aquells en els que no m’hauria d’haver llevat.
Us ubico un mica: L’any passat, vaig fer un curs d’auxiliar d’infermeria (Grau mig de F.P). I aquest any per aconseguir definitivament el títol, em toca fer 3 mesos de pràctiques en una Clínica. Vaig començar el 12 de setembre i de mica en mica, cada dia, em vaig acostumant a l’ambient “hospitalari”.
Hi ha hagut dies dolents, però tant com el d’avui impossible. Us ho explico breument:
Un nadó d’uns 6 mesos, dorm a la guarderia del costat de la Clínica on estic. La profe s’adona que el nen no respira. L’agafa, i té la boca amb sang. El porta ràpidament a la clínica, on és atès pels metges. Els metges intenten salvar-lo, però és massa tard…
Els pares i avis del nen, esperen impacients a l’habitació. Puja el metge, i els hi diu que res s’ha pogut fer.
Les infermeres desvesteixen el nadó, li treuen vies, i el preparen per baixar-lo a la cambra frigorífica, on l’endemà li faràn una autòpsia.
Els pares, desesperats, busquen consol, volen ofegar els plors però no poden. De la mare surt un: <<Perquè nosaltres?? Perquè nosaltres??. Què hem fet per merèixer això? Aii filleta meva!!!…>>
Veure aquesta escena m’ha tocat la fibra sensible. He agafat forces per no plorar, però els plors de la mare, em posaven els pèls de punta.
Demà serà un altre dia, i espero que sigui millor que el d’avui, perquè us asseguro que em sento fatal :’(
[@more@]
octubre 6th, 2005 at 18:22
Bufff…durissim!! Però ja se sap, quan es treballa amb persones, et pots
trobar qualsevol cosa i més en aquest entorn.
Et diria que s’ha de separar les coses, però crec que totes dues sabem que
en aquests casos no es gens fàcil, per no dir impossible.
No sé que mes dir-te, només enviar-te un munt d’ànims i de força per seguir
endavant en aquestes situacions.
Una abraçada!
octubre 6th, 2005 at 18:38
Uff… ànims noia, com molt bé has dit tu, demà serà un altre dia! 😉 Força i endavant!
Molts petons!
octubre 6th, 2005 at 19:01
Que dur nena, no sé com has aguantat el tipus… Ara, és força extrany el que li ha passat a la criatura… sang a la boca? No s´haurá empassat alguna cosa a la guarderia sense que la mainadera se’n adonés?
octubre 6th, 2005 at 23:19
Se m’acaben de posar els pels de punta… La veritat és que, com dius al títol, la mort no només afecta a la família… M’està afectant fins i tot a mi en aquests moments… nosé…
nosé que dir… Massa dur… sis mesos…. p f f f f f f f f f . . . 🙁
octubre 8th, 2005 at 0:35
Espero que avui el dia hagi sigut molt millor-
octubre 10th, 2005 at 23:23
Com va, bonica??!
un petonás de vainilleta de la bona, regalimada amb xocolata desfeta! mmm… ;_____)
desembre 7th, 2005 at 19:19
Als hospitals i clíniques se’n veuen de tots colors. Si la teva futura vida laboral va per aquest camí ja t’hi aniràs acostumant (no et queda més remei).
Salut!