Paranoies de la Ipon

Acabo d’arribar de treballar i realment els pacients de la meva planta estan de geriàtric. Normalment quan faig torn de tarda m’emporto el dinar i dino a l’hospital cap a les 14:30 o 15h. Doncs de la feina que hi havia avui, no he pogut començar a dinar fins les 17:30 que ha estat quan he pogut descansar una mica.

Hem estat tota la tarda passadís amunt passadís avall, com dos ventiladors. 

Quan ja se m’estava apropant l’hora de marxar i ja estava amb un somriure a la boca. Em truca la molt “ESTIMADA, PRECIOSA I HONORADA” Jefa i em diu que demà pel matí vingui a treballar, ja que una auxiliar del matí s’ha posat malalta….Perquè coi em truca a mi si sap que demà em toca també treballar de tarda?!, que és que no hi ha més auxiliars en aquesta clínica? Que és que sóc la única auxiliar que treballa?

-“claro. Como Laia nunca se queja, le digo que doble”.

En serio, a partir d’ara no li faré tans favors com ella em demana. N'estic fins al capdamunt 

Que som humans i no màquines!!!

Doncs sí, demà 14 horetes seguides dins de l’hospital amb uns pacients que no s’aguanten ni els pets, però això sí, amb energia com per estar cada 3 minutets enganxats al timbre. 

Com ja veieu, és un post per descarregar-me. Però és que arriba un punt en el que ja no aguantes més i tens ganes d’escanyar el primer que passa pel teu davant.

 Bona Nit  

[@more@]

Tweet

This entry was posted on dissabte, gener 13th, 2007 at 23:19 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.