Paranoies de la Ipon

En mal dia vaig acceptar l’oferta que em van fer els veïns que tinc en diagonal meu. Em van oferir que fes de cangur del nen menut que tenen a casa (7 mesets té). Realment és un bitxo i no para quiet i quan comenci a caminar ja em podré preparar.

 Els dies de cada dia per la tarda vaig a classe i els caps de setmana treballo a l’hospital, l’únic temps lliure que em quedava eren els dies de cada dia pel matí, i tonta de mi vaig ocupar els matins fent de cangur del nen.

Com ja se sap, tots els petits dia si dia també estan constipats.

M’he trobat alguns dies, tota empastifada de potito perquè el molt simpàtic nen se li acudia esternudar quan jo ja li havia posat la cullerada de potito o papilla dins la boca.

ATXIIIIIMMMM (igual que a les sèries de dibuixos animats que queden amb tota la cara empastifada… doncs igual igual.) Ja em veieu, aixecant-me al lavabo per rentar-me la cara, i ell tot feliç i rient en veure’m a mi fer ganyotes.

De moment dorm bastant, això ja és un punt que tinc a favor. Mentre ell dorm, estudio.

El primer dia la seva mare em va posar al dia (horaris, bolquers, medicaments…). Ho vaig entendre perfectament fins que em va dir…

Mare: Avui he posat el Moisès a la rentadora

Laia: O_O

Mare: es que estava una mica brut i li calia una neteja

Laia (qui deu ser en Moisès? Deu ser el seu peluix…., ostres i si comença a plorar perquè li falta el seu peluix?)

Mare: Mira, de mentres posa el Natxo al llit de la seva germana, demà quan estigui sec ja podrà tornar al Moisès.

Laia: Aaaaahhhh vale! D’acord 

Ara ja el tinc dominat, i quan veig que va a esternudar li tapo la cara xD, Tot i ser un bitxo i una mica pesadet és una autèntica monada. El problema és quan la seva germana de 2 anys es posa també malalta.

[@more@]

Tweet

This entry was posted on divendres, desembre 29th, 2006 at 19:06 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.